Per elaborar l’estudi, s’ha fet una diagnosi de la situació actual de la ciutat i de la comarca i s’han fet enquestes a un total de 390 manresans i manresanes majors de 60 anys per conèixer la seva opinió sobre com volen viure, sobre quins models d’habitatges serien els seus ideals i sobre quines necessitats específiques té el col·lectiu. També s’han creat grups de debat per aprofundir en la temàtica i s’han fet entrevistes individualitzades.

El document parteix dels canvis que s’estan produint en el perfil de persones grans. Com ha explicat la regidora d’Acció i Inlcusió Social, Mariona Homs Alsina, “ara les persones majors de 60 anys formulen més demandes en relació a la seva autonomia, imposen més capacitat per decidir de quina manera volen viure i reclamen mantenir l’espai privat personal el màxim de temps possible”. Aquest fet “fa que sigui necessari buscar alternatives a la tipologia de serveis clàssica que hi havia fins ara, només amb l’opció d’atenció a domicili o bé d’estada en una residència”. 

Calen, ha afegit, “models que permetin escollir en cada etapa de la vida” i aquí, com s’ha vist en la presentació, s’obren un gran ventall de possibilitats, que s’inicien a la llar on s’ha viscut sempre —que ha de ser accessible i adaptada al 100% per poder-hi estar el màxim de temps possible, tal com es desprèn de l’enquesta— i que continuen pel cohabitatge, el cohabitatge adaptat, els habitatges amb serveis, els habitatges tutelats, les comunitats de persones grans, els centres de dia especialitzats i terapèutics, les estades temporals i, finalment, l’estada permanent en una residència.

Continuar a l’entorn actual

El 88% de les persones enquestades estan satisfetes amb l’entorn on viuen i el 85% volen seguir vivint al seu barri a mesura que vagin envellint i fins al màxim de temps que puguin. El 55% tria viure en un pis o una casa, mentre que el 25% escull un habitatge propi amb serveis comuns i el 17% un habitatge tutelat amb serveis. De la llar actual, el 67% de les persones enquestades afirmen que no està adaptat, essent el lavabo la reforma estrella que caldria fer (57%), seguida de l’aïllament tèrmic (35%) i de la mobilitat interior (32%).

A la pregunta sobre si a Manresa falten habitatges específics per a gent gran, el 77% responen afirmativament. Per ordre, consideren que falten cohabitatges sèniors (60%), habitatges tutelats (58%) i residències assistides per a persones dependents (36%). Pel que fa al 23% de persones que responen “no” a la pregunta sobre si manca habitatge per a gent gran, la majoria (79%) asseguren que el que cal és ampliar el servei d’ajudes a domicili per poder envellir a casa.

L’estudi també aporta dades per franges d’edat, per tal de poder copsar les necessitats específiques de cada etapa de la vida. Així, s’observen diferències per exemple quan es posen sobre la taula els models que s’escollirien quan arribi el dia de marxar de casa: les persones d’entre 60 i 64 anys aposten pel cohabitatge, per tal de tenir companyia i repartir despeses (44%); les persones d’entre 65 i 74 anys aposten per pisos tutelats propis amb serveis comuns, que ofereixen independència i també companyia (27%); i les persones de 75 anys i més aposten per pisos tutelats amb un major grau d’assistència (24%).

En la presentació s’han mostrat alguns d’aquests nous models i experiències d’habitatges per a gent gran que ja funcionen amb èxit arreu del món. Alguns ben a prop, com els residencials ViuB1 i ViuB2 d’Igualada, amb pisos de lloguer per a majors de 60 anys que incorporen un contínuum assistencial de serveis, com el d’ajuda a domicili o l’hospital de dia. O el projecte de cohabitatge sènior Walden XXI de Sant Feliu de Guíxols, amb apartaments individuals, però també amb espais comuns i comunitaris.

L’estudi també toca temàtiques com la feminització de la vellesa (hi ha més dones que homes) i la seva precarització, ja que al tenir un nivell econòmic inferior pateixen de manera més acusada les dificultats econòmiques i socials característiques de la vellesa, i aquest fet es reflecteix en els seus habitatges. També s’han recollit respostes de persones grans migrants, que mostren més preocupació per tenir unes mínimes condicions d’habitabilitat a l’hora d’envellir.

Dibuixar estratègies

El document s’emmarca en els compromisos del Pla Local d’Habitatge 2017-2022 i dona resposta a l’acord que l’any passat van signar l’Ajuntament de Manresa i la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran per tal d’estudiar la possible promoció de nous habitatges o bé per millorar els existents. L’estudi permet reflexionar sobre els models d’habitatge que demanda la gent gran i té l’objectiu d’ajudar a dibuixar les estratègies que calen a la ciutat en els propers anys en aquesta matèria.