L’entitat ha obert una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Goteo per tal d’establir les bases que han de poder fer realitat aquest canvi de model. La primera fita serà la de convertir el Forn de Jorba en el referent a partir del qual demostrar que és un model possible extrapolable arreu del territori. Un dels elements crucials de la proposta és la instauració d’un nou criteri de decisió de compra, mitjançant el qual els consumidors i consumidores podran conèixer amb tot detall què hi ha darrere de cada producte i a què estan contribuint amb el seu consum. Després de més de cinc anys desenvolupant actuacions i projectes per donar a conèixer plantes silvestres comestibles i varietats tradicionals, i posant sobre la taula elements que permetin canviar el model agroalimentari, des del Col·lectiu Eixarcolant considerem que ha arribat el moment de posar-ho a la pràctica.

A la societat de consum actual, els vincles entre productor i consumidor són pràcticament inexistents, i el capitalisme verd i el greenwhashing han esdevingut estratègies cada cop més habituals en la comunicació i el màrqueting. Alhora, estem envoltats d’un territori amb un gran potencial de generar economia local, forta, diversa, sostenible de debò, innovadora, i que capti talent, però que tanmateix cada dia que passa veu desaparèixer pagesos i ramaders, perd biodiversitat, i perd població. L’emergència climàtica, el despoblament rural, la crisi de la biodiversitat, la manca d’oportunitats per als i les joves, l’increment constant de la mida mitjana de les explotacions agràries, l’elitització dels productes ecològics, la pèrdua de sobirania alimentària, la globalització agroalimentària, i uns preus en origen irrisoris fixats pel mercat global, són alguns dels molts factors que posen de relleu la necessitat de repensar el model agroalimentari a nivell de país.

En termes de dades, i segons les xifres facilitades per l’Idescat i el Departament d’Acció climàtica, Alimentació i Agenda rural, el 52,3% de la superfície de Catalunya està declarada com a superfície agrària. Tanmateix, aquesta superfície dona feina a tan sols l’1,39% de la població activa (46.500 persones), el que equival a una persona ocupada per cada 36,1 ha agrícoles. Aquestes xifres poden ser explicades per diversos indicadors, com l’Índex de Preus en Origen i Destí (IPOD), que mesura la diferència de preu que reben els productors i l’import final que paga el consumidor per aquell producte, que de mitjana es situa al voltant de 5, amb casos en que arriba a 10, com per exemple les patates o els cítrics.

És a dir, el preu que paguen els consumidors multiplica entre 5 i 10 el que han rebut els productors. Com més baix és el preu en origen, menys marge per kg hi ha, i per tal que una explotació sigui viable l’única opció que li queda és fer més quilograms. Aquest és un dels factors que expliquen el perquè cada cop hi menys explotacions agrícoles, i les que hi ha cada cop són més grans. Un altre indicador que mostra xifres molt preocupants és el fet que només el 10% de la superfície agrària està gestionada per persones menors de 40 anys.

Cal sumar-hi la dada que només 20 cultius representen el 91% de la superfície agrària catalana. Aquests indicadors, de caire productiu, evolucionen en paral·lel als indicadors demogràfics. Tant és així que només el 4,7% de la població viu en zones rurals, tot i que aquestes zones ocupen un 62,8% del territori. Són valors que posen de relleu la necessitat de trencar la inèrcia de les darreres dècades i generar noves dinàmiques que interpel·lin tots els actors implicats en la cadena de valor agroalimentària.

Catalunya és un dels territoris que, en relació a la seva superfície, té una major diversitat paisatgística i biodiversitat. Amb les dades actuals es calcula que hi ha més de 500 espècies i 3.000 varietats que tenen el potencial per generar una agricultura i ramaderia sostenible a tots els nivells, i que seran crucials per transformar el model agroalimentari. Són els elements de base que han de donar lloc a un sector primari econòmicament viable, innovador, que capti població i talent, i que generi cadenes de valor sòlides a escala local. Més encara, han de permetre generar economia i ocupació de qualitat lligada al territori. Segons les estimacions disponibles es calcula que només en termes d’ocupació agrària directa la transformació del model agroalimentari permetria multiplicar per 7 les xifres actuals.

És en base a aquest context que el Col·lectiu Eixarcolant planteja una reflexió a nivell de país sobre quin és el model agroalimentari, territorial i de desenvolupament socioeconòmic que volem construir. Des de l’entitat reivindiquen la necessitat de transformar el model actual, tot treballant per diversificar els cultius a partir de varietats tradicionals i espècies silvestres, i de generar nous productes derivats amb un elevat valor afegit i qualitat nutricional. Consideren indispensable introduir al mercat aliments de qualitat, bons, saludables, nutritius i per a tots els gustos obtinguts només a partir de matèries primeres locals, cultivades de forma sostenible i per les quals s’ha pagat un preu just als agricultors i agricultores.

Cal fer del sector primari i tot el que en deriva un sector clau i vertebrador del país. Perquè cal ser conscients que els pagesos i ramaders són els jardiners del territori, i per tant d’ells depèn no només la producció alimentària, sinó també el manteniment dels paisatges, la biodiversitat, i els serveis ecosistèmics que el territori ofereix, imperceptibles moltes vegades, intangibles, però alhora imprescindibles pel benestar.