La iniciativa s’emmarca en el projecte Manresa Ciutat Cardioprotegida i està coorganitzada per institucions i entitats del territori vinculades al món de la salut com són la Fundació Althaia, la Fundació Universitària del Bages – UManresa, Reanima, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), la Joviat, Transport Sanitari de Catalunya (TSC), el Consell Català de Ressucitació (CCR) i l’Ajuntament de Manresa.

 L’objectiu és animar les persones que passin pel carrer a aprendre com funcionen les tècniques de reanimació cardiopulmonar i l’ús del desfibril·lador. L’horari serà de 10.30 a 13.30 hores i de 16.30 a 18.30 hores. A més, les entitats promotores han editat un vídeo per conscienciar i formar la ciutadania en reanimació cardíaca. S’hi visualitzarà una escena, situada al centre de Manresa, en què una persona pateix una aturada cardíaca. A partir d’aquí es mostren tots els passos que s’han de seguir per fer la reanimació cardíaca, avisar els equips d’emergències i utilitzar el desfibril·lador.

Totes les organitzacions implicades difondran aquest vídeo a través de les respectives xarxes socials coincidint amb el dia mundial. També es projectarà per les pantalles d’urgències i consultes de l’Hospital de Sant Joan de Déu i per les de la FUB - UManresa.

Els testimonis presencials, una peça clau en la reanimació cardíaca

Les malalties cardiovasculars constitueixen la primera causa de mort en el món occidental, d’entre les quals destaca la mort sobtada cardíaca. Cada dia, entre 8 i 10 persones pateixen una aturada cardíaca a Catalunya. L’aturada cardíaca o aturada cardiorespiratòria (ACR) es defineix com la interrupció sobtada, inesperada i potencialment reversible de la respiració i la circulació sanguínia espontànies, com a conseqüència d’un procés patològic agut. La majoria de les morts sobtades cardíaques succeeixen fora de l’àmbit sanitari.

En la millora de la supervivència, els testimonis presencials són una peça clau. Les possibilitats de sobreviure a una aturada cardíaca depenen de la rapidesa de les primeres intervencions. Per això és molt important que qualsevol persona tingui els coneixements per realitzar la reanimació cardíaca. Això inclou un reconeixement precoç i demanar ajuda per prevenir l’aturada cardíaca, una reanimació cardíaca precoç per guanyar temps i una desfibril·lació precoç per reiniciar el cor. Posteriorment, l’actuació i les cures ja correspondrien als equips sanitaris.

Cal tenir en compte que la reanimació és important per les vides que es poden salvar directament, però també per les que se salven indirectament. I és que la maniobra de reanimació és clau perquè aquelles persones que no superin l’aturada i morin puguin donar els seus òrgans i salvar altres vides.

Espanya té una mitjana d’un desfibril·lador per cada 2.000 habitants i Catalunya un cada 2.500 habitants. A Manresa, hi ha un desfibril·lador per cada 750 habitants, comptant DEA públics i privats.