Aquests tràmits a Catalunya, temps enrere, duraven unes poques setmanes perquè consisteixen en la revisió d’uns pocs documents, que ja han passat pel sedàs dels tècnics comarcals. De fet, cada expedient arribat a la Conselleria pot ser resolt en no més de 15 minuts, de manera que els peticionaris haurien de rebre resposta en un termini no superior als 30 dies preceptius. Doncs, bé, en el que portem d’aquest any, aquestes tramitacions s’estan allargant mesos. Tenim molts exemples de retards de 5, 6 i 7 mesos. No hi ha excusa possible ni ara, ni en els temps àlgids de pandèmia perquè son tramitats per via telemàtica.

Aquests retards suposen greus inconvenients i situacions, per quan colpegen persones amb problemàtiques molt diverses, precisament en uns moments en que poden accedir als permisos de treball i residència, puix que un dels documents que han d’aportar és un pre contracte per un any, amb una empresa concreta. La paradoxa següent, és que en un país amb necessitat de milers de llocs de treball per cobrir, s’impedeix que milers d’immigrants, alguns d’ells refugiats, puguin accedir a residència i treball.

A tot plegat, hi afegim diferències de criteri respecte algun dels documents que han d’aportar. En uns territoris interpreten que el coneixement d’idioma és de castellà i /o català, com que han de conèixer un o altre. I en altres territoris, exigeixen el català ( un mínim de 45 hores en un centre oficial). No pot ser que el Govern de la Generalitat, actuí de manera tan complicada, contradictòria i a més amb enormes retards, no justificats ni explicats a cap dels peticionaris.

Es per aquest motiu que el Grup Parlamentari Socialista – Units per avançar de la mà del Diputat Cristòfol Gimeno, ha presentat 4 preguntes en el Parlament de Catalunya, a fi de que la Consellera de Drets Socials, expliqui, justifiqui i sobretot modifiqui el funcionament d’aquesta àrea, com perquè les tramitacions siguin àgils, clares i no discriminatòries, per cap dels conceptes que es demanen. Els efectes d’aquest mal funcionament, perjudica milers de persones i famílies, acollides en el nostre país, que precisen d’aquests tràmits per a regularitzar la seva estada i el seu treball. Parlem, doncs, d’autèntics drets fonamentals.