Celebren que el nou Pla consideri que l’eix viari plantejat fa anys, entre l’eix transversal i la C16 no s’ha de executar i que la circulació motoritzada es plantegi perimetral, deixant el dins de l’entorn de l’Agulla només per a veïns, activitats agrícoles existents , caminants i bicicletes. En aquest sentit el popularment nomenat camí del Supeco quedarà com una via verda, així com un tram en de la carretera de Santpedor.

Que en el procés participatiu, els redactors hagin considerat necessari solucionar la connectivitat cívica i ecològica per damunt o per sota de la C 16 a l’altura del Guix - Parc de Bombers mitjançant un pas de fauna i vianants que hauria de ser modèlic. Actualment el pas es fa per una gens estètica passera formigonada només per a vianants.

 Les redactores i redactors del Pla considerin una necessitat recuperar la connectivitat cívica i ecològica truncada el 1995 entre l’horta del Poal i la de Viladordis per la construcció del Polígon del Grau, buit des de llavors. En aquest sentit demanen la renaturalització del corredor fins el camí del Grau i el ramal de la Sèquia de Viladordis.

 Entesa la necessitat de la construcció de una nova planta de potabilització de l’aigua de Manresa i pobles veïns , aquesta, es plantegi fer-la integrada en el paisatge situant-la i al sud del llac per consideracions tècniques argumentades . Tenint en compte que la icona de l’Agulla és la gestió de l’aigua gràcies a la construcció medieval de la Sèquia, la planta potabilitzadora, a part de la seva utilitat pública, pot ser un valor mediambiental i educatiu més afegit a l’entorn . El mateix es podria pensar amb la proposta de la piscina a l’aire lliure plantejada.

 Millora de les vies verdes que comuniquen el parc amb la trama urbana. Molt especialment el precari i enrevessat camí de les Aigües. També la execució de una via verda amb el barri de la Parada paral·lela a la via del ferrocarril. En aquest sentit aquestes dues actuacions les considerem prioritàries.