Un arbre creix i no li preguntem per què és un llibre que entra pels ulls. En un primer moment, pel disseny, el format, la faixa, el tacte del paper, intueixes que tens a les mans un llibre diferent, que vol desmarcar-se de l’edició de base. Quan l’obres i el fulleges, aquesta intuïció s’intensifica, perquè es manté la bellesa formal i s’hi entreveu un contingut difícil de classificar.

Estructurat com un abecedari, la proposta balla entre el que seria un diccionari literari i un llibre de poesia, d’aforismes, de filosofia...

                «QUI         
                 Pregunta en forma de persona»

Eugénio Roda parteix de l’epígraf «abecé del ser» per reunir vint-i-sis paraules, de la A a la Z, que en general podem relacionar amb qualitats o facultats dels éssers humans: ansietat, bellesa, confiança, desesperació... Mantenint el domini de la pàgina en blanc, Cecilia Afonso les acompanya amb imatges simples de formes geomètriques on s’hi endevina la lletra de l’abecedari corresponent. Són il·lustracions a dues tintes, vermell i blau, que funcionen com metàfores visuals amb relació al text que il·lustren.    

A banda de la paraula central i la imatge, hi trobem també una frase a l’estil de definició literària i subjectiva. I un breu paràgraf que exemplifica de forma indirecta el concepte tractat. Roda ens interpel·la, juga amb les paraules i ens pregunta, ens fa pensar, ens fa dubtar i, sobretot, ens remou alguna cosa. Si no vaig errada, Yekibud ha optat per fer un canvi respecte a la maquetació original i concentrar tot el text a la pàgina esquerra, deixant aïllada la imatge a la dreta. I em sembla una decisió molt encertada que en subratlla encara més l'elegància.

Un arbre creix i no li preguntem per què és un llibre que entra pels ulls i se t’instal·la a dins. Difícil de definir i difícil d'acotar a una franja lectora. És una proposta que, malgrat que et deixa molts interrogants (o potser gràcies a això) t'atrapa i, en el meu cas, estic segura que hi tornaré una vegada i una altra.