Passa cada dia en la consulta d'infermeria d'un ambulatori o hospital qualsevol: el nen es posa nerviós, crida, pica de peus, plora... i ni ha vist la xeringa. Mostra una por irracional a les agulles amb les quals el professional sanitari li traurà sang, o el vacunarà. És normal que els nens temin a les agulles mèdiques i a les injeccions. La por de sentir dolor durant la punxada, especialment de les vacunes, els pot. És a dir, associen agulles amb dolor, i alguns petits en realitat són molt sensibles al dolor. Aquest terror es manifesta amb nerviosisme, malestar, palpitacions, nàusees, sudoracions, lloros, desmais, marejos, ansietat, atacs de pànic...

Amb l'edat, aquesta por infantil va desapareixent de manera natural, encara que es calcula que fins a una quarta part de la població adulta pot encara sofrir-lo. Però també pot cronificar-se i ser pitjor: convertir-se en una fòbia, una por irracional i exacerbada a les injeccions (tripanofòbia) o les agulles, les punxades o altres objectes tallants (baleofobia).

Si aquest tipus de situacions tan estressants en el nen no s'aborden de manera adequada durant la infància, és possible que la por a les agulles persisteixi i s'agreugi en l'adultesa. Què es pot fer per a superar el temut dolor a la burxada? Com a mesures generals, és convenient: Sol·licitar ajuda psicològica en els casos més greus. Utilitzar tècniques de respiració i relaxació.

Evitar pensaments anticipatoris (em doldrà, em marejaré, no em trobaran la vena...). Usar tècniques de distracció durant la punxada: escoltar música, parlar, posar l'atenció en un altre lloc... Compartir abans amb l'equip d'infermeria la por a les agulles per a sentir-se comprès. Aplicar una hora abans de la punxada anestèsics tòpics per a alleujar el dolor, com lidocaïna, prilocaïna o combinacions de tots dos en crema, ungüent, pomada o esprai. Requereixen recepta mèdica.