L’Ajuntament de Manresa ha començat els treballs per renovar la imatge del vestíbul del Centre Cultural el Casino, un espai de 75 m2 de superfície situat a la planta baixa de l’edifici, amb accés independent des de la cruïlla del Passeig i el carrer Arquitecte Homs. Aquest vestíbul fa d’avantsala de les diferents sales del centre –exposicions i actes- així com de les o ficines de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament. L’actuació consisteix en l’enderroc de l’actual divisòria interior de fusta i vidre, la retirada del mobiliari i l’enllumenat existent.

La remodelació inclou fonamentalment la construcció d’un nou taulell d’atenció al públic, amb dos punts de treball, que es complementen amb un armari i un moble-expositor de revistes i fulletons. Els treballs es completen amb la renovació de l’enllumenat, amb làmpades adossades al sostre, formant una línia continua, i línies de llum led al voltant del taulell, així com la instal·lació de nous endolls i punts de treball. Els treballs tenen un pressupost de 70.205,96 euros i una durada d’aproximadament dos mesos.

El Casino, construït entre 1906 i 1909

L’edifici del Casino va ser construït entre el 1906 i el 1909, per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, al primer tram del Passeig Pere III, on es recullen les intervencions arquitectòniques més rellevants del Modernisme manresà. Es tracta d’un edifici de grans dimensions, de planta rectangular i simètrica, amb façana alineada al Passeig, que consta de planta semi-soterrani, entresòl i planta principal. Està format per un cos central, més destacat, i dos de laterals, perpendiculars al primer i articulats per dues escales semicirculars exteriors. Les façanes són de composició simètrica, amb abundant decoració de tipus historicista, classicista i floral.

L’edifici no fou totalment acabat ni respectà plenament el projecte original. L’entresòl és una modificació que s’adiu poc amb la resta de la construcció, i que va ser feta l’any 1917 per l’arquitecte Josep Firmat, amb l’objectiu d’instal·lar-hi un saló-cafè. El 1919 s’inaugurà la terrassa que dona al Passeig.

Fins al franquisme, funcionà com a club social de la burgesia manresana, amb pistes de tenis i sales per a reunions i espectacles. Després d’anys d’abandonament i decadència, l’any 1970 començà una llarga batalla per evitar-ne l’enderroc, que culminà l’any 1980 amb la seva declaració com a Monument Històric-Artístic (MHA). El 1985 va passar a mans de l’Ajuntament de Manresa, que en va promoure la seva rehabilitació integral i la seva reconversió en biblioteca pública i centre cultural. Les obres es van dur a terme del 1992 al 1999.