Unió de Pagesos exigeix que la reforma laboral que es deriva del Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, introdueixi canvis perquè tinguin en compte la pagesia, ja que la conjuntura econòmica és molt desfavorable per a aquest sector des de fa anys, amb preus en origen baixos i costos molt elevats que van en augment. El sindicat recorda que fa anys que reclama canvis a les administracions per tal que les explotacions agràries tinguin continuïtat, sense haver obtingut cap resultat per part del Ministeri de Treball, i ara demana que aquest Reial decret es tramiti com a llei ordinària.
Unió de Pagesos denuncia que el contingut del Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l'estabilitat en l'ocupació i la transformació del mercat de treball, no té en compte aquestes circumstàncies i la situació perllongada de crisi de la pagesia. El sindicat, que continua treballant amb aquesta finalitat, ha traslladat als grups parlamentaris del Congrés propostes d'esmenes.
Unió de Pagesos considera que la durada del contracte de circumstàncies de la producció previsibles de màxim 90 dies per any natural, prevista en el Reial decret, pot perjudicar la pagesia. Per al sindicat, cal incrementar la durada dels dies d'ús d'aquest tipus de contracte fins a 120 dies l'any en coherència amb l'establert a l'article 4" Persones treballadores eventual, temporers i temporeres i empleats i empleades de la llar" del RD 817/2021, de 28 de setembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per al 2021.
Cal tenir en compte, pel que fa a la durada dels contractes de circumstància de la producció previsibles, que les explotacions agràries actuals, per poder ser rendibles i viables, tenen més d'un cultiu; per aquest motiu caldria fer una excepció en el Sistema especial per compte aliè agrari incrementant els dies del quals disposa una empresa per fer aquest tipus de contractes
Quant a l'article primer del Reial decret, que modifica el contracte fix discontinu, obliga l'empresa a fer la crida deixant-ne constància, però no obliga la persona treballadora a donar un domicili a efectes de notificació ni a contestar la crida, per la qual cosa no garanteix la igualtat de tracte.
En aquest sentit, hi ha una dificultat per part de l'empresari agrari de portar a terme la crida, ja que la tipologia de persones que treballen al Sistema especial per compte aliè agrari no tenen una residència fixa i canvien constantment de telèfon mòbil. Aquestes persones canvien de lloc de residencia en funció de les campanyes en les que treballen, viuen en allotjaments o no coincideix l'adreça del permís de treball amb l'adreça on resideix, etc.
