A Catalunya, superàvit pluviomètric a les Terres de l'Ebre. Centre amb un dèficit excepcional i també molt notable a la meitat nord del Principat. A la Franja de Ponent, zona central i nord amb un dèficit espectacular. En canvi, a tocar dels Ports un clar superàvit. Al País Valencià, molt diferent d'un indret a uns altres, amb zones clares de superàvit i zones amb un clar dèficit. Està clar que el Mediterrani occidental té unes peculiaritats locals ben carismàtiques i que modelen el clima. Sempre he estat partidari de les actituds de respecte mediambiental i de fet, algunes les practico. Quedi clar que no totes les que convindria. Tothom ha d'acceptar la seva "part de culpa". Penso que moltes d'aquestes coses, en general, costen poc de fer-ho i és un granet de sorra necessari. Moltes vegades aquestes maneres de fer no són noves d'ara sinó que sempre s'havien practicat. Parlem avui de l'aprofitament de l'aigua de pluja. Un aprofitament que ja feien els romans amb l'anomenat "impluvium" o des de fa segles s'ha practicat o es practica en cases de pagès.

A Lleida, cauen de mitjana uns 350 litres per metre quadrat. Això vol dir que si recollim l'aigua d'un terrat o teulada de 100 metres quadrats podem recollir, de mitjana, uns 35.000 litres a l'any. Quantitat semblant a la de Formentera o una mica més a Eivissa. També semblant a la d'Alacant. A Tarragona, Castelló o València serien 47.000 litres anuals, a Girona 80.000 litres/any i a Barcelona 60.000. Imagineu-vos una teulada de 1.000 metres quadrats d'un poliesportiu municipal. Estaríem recollint 10 vegades més. L'administració hi té molt a dir, però també penso que seria molt interessant en blocs de pisos o també habitatges unifamiliars que els baixants d'aigua no anessin a parar directament a la claveguera, sinó a dipòsits. Una bomba serviria per extreure'n l'aigua i regar jardins, parterres o alimentar boques d'aigua per la neteja de les zones comunitàries de qualsevol bloc de pisos. Fins i tot penso a l'hora de regar espais públics. Situant dipòsits a prop d'aquests parcs i recollint l'aigua d'edificis pròxims, municipals o fins i tot particulars, ajudaríem entre tots a no gastar tanta aigua. Els controls d'aquesta aigua i la seva fiabilitat no seria difícil tenint en compte els nivells tecnològics moderns.