Per part de la Plataforma en Defensa de les Pensions i els Drets de la Gent Gran, van exposar als representants de la Generalitat les raons per les quals es justifica la construcció d’una residència pública a Manresa i que es poden resumir en aquest dos arguments:
1.- Manresa disposa de 226 places finançades amb diners públics per una població de més de 16000 persones majors de 65 anys. Això representa 1,4 places de residència finançada amb diners públics per cada 100 persones majors de 65 anys, rati absolutament allunyada del que es recomana (al voltant de les cinc places per cada 100 persones majors de 65 anys)
2.- De les 226 places finançades amb diners públics, només 58 corresponen a una residència de titularitat pública (la de la Font dels Capellans). La resta son places concertades amb altres entitats privades. Si continua aquesta política de la Generalitat, la tendència a la privatització i mercantilització del sector s’accentuarà a Manresa ja que els projectes iniciats fa poc per empreses mercantils no trobaran prou demanda privada i buscaran captar diner públic per garantir la sostenibilitat del seu projecte, cosa que produirà un empitjorament del model actual de privatització del servei.
Les representants de la Generalitat a la reunió van reconèixer la mancança de places finançades amb diners públics a la ciutat de Manresa i van afirmar que al Departament de Drets Socials estaven realitzant en aquest moment un mapa de necessitats a nivell de Catalunya, a partir del qual estarien en condicions de determinar quina quantitat de places correspondria a Manresa. Però es van manifestar totalment tancades a la possibilitat de construir una nova residència pública, ja que no existia en el pressupost 2022 cap previsió en aquest sentit i no es podien comprometre que hi siguin en el propers pressupostos. Per tant, es van reafirmar en que qualsevol augment de places que es produeixi ho serà en la modalitat actual de concertació amb el privats.
Des de la Plataforma van insistir en que només amb una gestió pública directa dels recursos, i per tant amb la inversió en la propietat dels centres i serveis, podrem garantir que esdevenim un país capaç d’avançar cap a un model d’atenció a la dependència robust i de qualitat, un model d’atenció centrat en la persona que ha d’oferir garanties d’èxit en properes crisis sanitàries que puguin esdevenir. I en aquest sentit, van convidar al Departament de Drets Socials a col·laborar amb l’ajuntament de Manresa per fer realitat aquesta nova residència, tal com es va acordar pel Ple Municipal el passat dia 23 de Desembre.
La Sra. Figueres va manifestar reiteradament que l’Ajuntament havia variat el seu posicionament en les tres reunions que havien tingut, fet aquest que considerem que ha influït en el retard del calendari previst.
L’únic acord de la reunió va ser celebrar a Manresa a finals de març una trobada conjunta entre el Departament de Drets Socials, l’ajuntament de Manresa i la Plataforma per tal de continuar la recerca d’un acord que faci possible la construcció de la Residència al Barri del Xup.
Des de la Plataforma volen manifestar la decepció pels pobres resultats d’aquesta reunió al mateix temps que reiteren la ferma voluntat de continuar treballant per tal que la gent gran de Manresa tingui el serveis públics de qualitat que mereix. I així ho han reiterat a la consellera de Drets Socials, Sra. Violant Cervera, a la que han tornat a demanar una reunió amb la seva presència com a màxim responsable. Volen agrair el suport que han rebut, al llarg de les darreres setmanes, per part d’una vintena d’entitats ciutadanes a les nostres reivindicacions.
