Mai ens havíem escalfat tant i, aquí la diferència, tan ràpid en els darrers 10.000 anys. L'any 0 de la nostra era érem 200 milions d'habitants, el 1800 uns 1.000 milions. El 1950 vàrem pujar a 4.500 milions i aquest 2022 ja superem els 7.990 milions d'habitants. El 55% de la població mundial viu a les ciutats, però el 1900 només era el 10%. A hores d'ara es calcula, segons Nacions Unides que, el 68% de la població serà urbana d'aquí a 28 anys, l'any 2050. El funcionament energètic planetari i també el de les nostres ciutats està basat en els combustibles no renovables, petroli, carbó i gas bàsicament. El transport suposa el 27% de les emissions de CO₂ a la ciutat de Barcelona, per exemple i és l'element clarament que més aporta. Comerç i Serveis un 21% i el domèstic un 20%. Està clar que la "mare dels ous" és el transport. A la ciutat on resideixo, Terrassa, segons Ajuntament, es fan uns 700.000 desplaçaments diaris en tots els mètodes. A peu, bici, transport públic, privat, etc. Però atenció, en vehicle privat dins de la ciutat, punt a punt i en un radi inferior als 2 km, uns 200.000!

Qui us escriu va néixer un dia de St. Esteve del 1966, carnet de conduir el febrer del 1985 i un cotxe familiar de quarta mà, un R5 que vaig començar a conduir. Els Seat 600 entre el 1966 i el 1973 i R5 fins a 1985. Llavors ja l'utilitzo jo. Treballava fort al bar i fonda de casa i guanyava unes pessetes. Aparcar sobre les voreres, un bonic esport. Inversió en radiocasset sota el braç, benzina i que el cotxe dormi bé al garatge. Per tot Barcelona amb cotxe, per tot Catalunya, en recorreguts de 500 metres - 7 minuts caminant cansava massa - i el 1989 pago el primer cotxe nou, un 205. El 1991 un altre cotxe nou, aquest cop dièsel "perquè gastava poc i contaminava menys". Xicota de fora Barcelona, l'any 1994 casament i vida a la perifèria amb desplaçament diari de 60 km. L'esport d'aparcar a les voreres, continua... Avancen els anys i m'adono que és molt bèstia tot plegat. Deixo d'aparcar a les voreres que, entenc només han de ser per les persones. El meu sogre era invident... I el 1999 el cotxet del meu primer fill no perdona... - potser 2 o 3 cops any màxim ho faig actualment - en cas de necessitat per una descàrrega puntual o de persona gran. Des de fa 25 anys, faig uns 40.000 km anuals - alguns anys he arribat al 50.000 i d'altres he baixat als 30.000 -. Des de fa 8 anys amb vehicle 100% elèctric. Des de llavors, entre combustible, peatges i zones blaves o verdes he estalviat uns 32.000 euros gràcies a l'electrificació i els seus avantatges. És a dir, entenc que el cotxe pot ser una necessitat, però dins de la ciutat ha de ser ocasional el seu ús. La setmana vinent aclariré l'entrellat de la reunió i la devoció pel cotxe.