Saber acollir, saber acompanyar, escoltar l'alumne, confiar en ell, estimar-lo i ensenyar-li el valor de la reflexió són les qualitats que ha de tenir el mestre segons van explicar ahir el mestre Jaume Cela i el doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació Juli Palou en la quarta sessió dels diàlegs de l'Àgora 2022, "Mestres que (es) transformen". Davant d'una seixantena de persones, Cela i Palou van dialogar sobre les qualitats que han de tenir i treballar les persones que es dediquen a la docència, van parlar la importància de la conversa, del currículum, de la importància del coneixement de la llengua com a eina bàsica per a l'aprenentatge i de l'avaluació.
El bon mestre és el que fa que els alumnes aprenguin
"L'escola és una institució creada perquè els infants aprenguin, no perquè siguin feliços. Han de ser feliços perquè aprenguin", va dir Jaume Cela, que va assenyalar la importància de posar el focus en l'aprenentatge. Segons Cela, un bon mestre és el que aconsegueix aquest objectiu, el de l'aprenentatge i fer-lo extensiu a tots els alumnes, als que no els costa i als que els costa també. Un mestre, va afegir, és una persona que fa realitat el dret a l'educació, que "acull sense condicions i sense cap condició prèvia i això encara no es fa prou bé a l'escola, actualment". Una altra de les característiques de la persona que es dedica a la docència és l'acompanyament. El mestre ha de mostrar el món i a l'escola s'hi ha de parlar del que hi succeeix, fins i tot del mal. Cela creu que el mestre ha de saber també escoltar l'alumnat i interpretar el que diuen "fins i tot de forma opaca" i també ha de saber confiar en els alumnes. L'afecte cap als alumnes és una altra de les característiques que ha de tenir el docent. "De vegades costa molt i es fa difícil, però hem de tenir aquesta capacitat i els ho hem de demostrar, que vegin que són importants per a nosaltres, perquè com a mestres nosaltres també aprenem d'ells", va afirmar. A totes aquestes característiques, Palou hi va afegir el valor de la reflexió.
El currículum i les preguntes
L'escola ha de ser el lloc on els infants aprenguin a fer-se preguntes. El que és important no és el que s'aprèn, sinó les preguntes fonamentals. "Preguntar-se coses és obrir-se, buscar un nou horitzó, desfocalitzar el que està focalitzat i buscar noves fites", va afirmar Palou. En aquest sentit, per Palou hi ha un doble repte sobre el currículum competencial, perquè ha de permetre fer preguntes que obrin portes i que doni eines per relacionar-nos amb els altres, perquè hem d'entendre "que no estem sols". El debat sobre el currículum, va afegir Cela, "ens fa perdre temps". El que és important és definir un currículum bàsic perquè l'alumnat aprengui a moure's i desenvolupar-se al món. També va dir que es confon l'avaluació amb posar notes. L'avaluació ha de ser una conversa del mestre amb ell mateix, amb l'alumne, l'equip docent, la família i la societat sobre què s'ensenya, què s'aprèn i com s'acompleix la funció educativa de l'escola.
Cela va reivindicar també que els processos d'innovació i transformació educativa no deixin de banda tot el coneixement i el que funciona i que més que renovació es parli de "renovellació". En aquest sentit, Juli Palou va afirmar que l'escola actual s'enfronta a dos perills. D'una banda, un excés d'escolarització, que consisteix en transmetre continguts deixant de banda l'experiència, i de l'altra, la desescolarització, que contràriament se centra en l'experiència sense traslladar-la al concepte. Per Palou, és imprescindible partir de l'experiència "per treure'n pensament que ens ajudi a entendre conceptes i aquest és el gran repte de la primària: portar de l'experiència al concepte".
Dependència i llenguatge per aprendre
Juli Palou va assenyalar la importància de la dependència i de la llengua per a l'aprenentatge. "Una persona que aprèn depèn d'una persona que en sap. Hem d'aprendre que dependre no és dolent, que res es pot fer de manera individual, ni el coneixement, ni res a la vida". Per Palou, el procés d'aprenentatge requereix també d'un bon coneixement de la llengua, perquè "només som capaços de construir si en tenim un bon coneixement. La llengua no és el vehicle, sinó el conductor. Sense un sistema semiòtic potent no podem construir coneixement. Per això és important el llenguatge".
Educació més enllà de l'escola per al proper diàleg
El cicle de diàlegs continuarà el proper 24 de març amb una conversa entre la mestra especialitzada en educació infantil Fathia Benhammou i la directora del grau en Mestre d'Educació Infantil, Montserrat Pedreira. El diàleg que protagonitzaran tractarà sobre l'educació 360.
