Fa dècades que sabem com estem de lligats de mans i peus amb el petroli i el gas. Els que som una mica més grans recordem diverses crisis des dels anys setanta. Sigui per guerres, per tancament de canals, per pirates a l'Índic, etc. sempre empresonats pels hidrocarburs. Ara trona al costat de casa. Però tot té un fil. Un personatge anomenat Vladímir Putin, el desembre del 2017 inaugurava al mar Àrtic la planta de Iamal, la més gran del món de gas natural liquat. Una planta preparada per ser centre mundial, les pròximes dècades, en el transport marítim per la nova ruta àrtica fruit del desglaç per l'escalfament global. Arriba el torn, més que mai els pròxims anys i dècades, de les renovables i, sobretot, de l'autoconsum. No es pot dependre de cap manera de personatges o països que ens poden posar contra les cordes cada dos per tres.

A Catalunya, el 36% de les emissions de CO₂ provenen del transport. Una xifra clarament superior a la mitjana de la UE. La resta provenen de la indústria, el sector domèstic, etc. La manera més ràpida i clara és actuar en el sector del transport, per diversos motius estructurals. Lògicament, no hi ha res que es pugui fer de cop i volta. És possible que no tinguem aquesta percepció, però l'estadística no enganya. Fecavem, la Federació Catalana de Vehicles de Motor, ens diu que gairebé el 70% de vehicles matriculats el 2012 funcionaven amb gasoil i el 30% amb benzina. Altres motoritzacions eren anecdòtiques.

En els dos mesos acumulats del 2022, per primer cop a la història, la matriculació de vehicles dièsel va pel camí de ser residual. Ara, el dièsel arriba al 10% de vendes i la suma d'elèctrics purs més híbrids endollables ja frega el 12%. La benzina suposa prop del 58%, però en descens continuat des del 2019. Els híbrids, de moment, ocupen un segment del mercat de manera temporal, perquè podrien perdre l'etiqueta ECO, ja que poc aporten a la reducció de contaminació en comparació amb els elèctrics purs i híbrids endollables. A més a més, els híbrids, igual que els dièsel i benzina, tenen data de caducitat en la seva producció a partir del 2025 en alguns països i durant la dècada dels trenta, arreu del món. Els esculls del vehicle elèctric poden ser diversos, però molts d'ells s'han solucionat o han millorat clarament.

- En només 5 anys s'ha passat d'autonomies de 100 km a 400 km.
- Catalunya és el territori de l'estat amb la xarxa de carregadors més completa i en constant expansió.
- D'aquí a 7 mesos, per la llei del canvi climàtic, totes les benzineres de l'Estat amb volums mitjans i alts de vendes tindran punts de càrrega.
- Els preus es van acostant en molts segments. Ja hi ha vehicles nous al mercat per menys de 15.000 euros amb els ajuts. Això sí, els de més autonomia i equipament continuen a preus molt alts.
- Amb més de 25.000 km anuals recorreguts, el sobrepreu inicial queda compensat amb escreix.

Els preus que tot seguit compararé poden variar a l'alça o la baixa en tots dos casos, en funció de si es carrega amb tarifes inferiors o superiors, la manera de conduir o el consum de cada vehicle.

Per recórrer 100 km a data 10 de març (els preus pugen cada dia desorbitadament):

- Cotxe benzina amb un consum de 6 litres als 100 i fent gasolina a 1,85 € ens costarà: 11,1 €
- Cotxe elèctric 13 kWh/100 km (0,21 € kWh) càrrega casa i nit (90% de cops és així): 2,7 €

A partir d'aquí cal fer números. Si ens basem en l'estètica, premisses de cotxe amb estatus, etc. estarem perduts en molts casos. Haurem de valorar preu, ajuts, sobretot els quilòmetres que fem anuals, per a quins usos fem servir el cotxe el 90% dels dies, on vivim, entre altres factors. Després, pensar que no farem fum ni soroll, tindrem 1.200 peces menys al cotxe per mantenir o que no pagarem zones blaves i verdes i bastant menys impost de circulació als municipis.