2 de cada 10 infants i joves catalans no participen en cap activitat extraescolar, fet que significa que 160.000 queden al marge de propostes educatives que s'ha demostrat que contribueixen al desenvolupament de capacitats i habilitats. Les mestres Fathia Benhammou i Montserrat Pedreira van participar en el cinquè dels diàlegs de l'Àgora Educació 2022, que es va centrar en l'educació 360, aquella que es té lloc fora de l'escola i la finalitat de la qual és garantir l'equitat en l'accés a l'educació. Benhammou i Pedreira van defensar la importància de tot l'aprenentatge que es fa fora de l'àmbit escolar i de la necessitat de dotar tot aquest àmbit educatiu de qualitat, de formació específica dels professionals i de reconeixement i prestigi. El diàleg el van seguir una setantena de persones.

Fathia Benhammou, que és mestra especialitzada en educació infantil i que té una llarga experiència en disseny, lideratge i gestió de projectes d'intervenció amb joves en situació de risc, va explicar que "les fronteres entre el que s'aprèn dins i fora de l'escola són molt poroses" i que cal tenir present que "no tot l'aprenentatge passa dins de l'escola". L'educació 360 parteix d'aquesta constatació i té com a principal objectiu que l'acció educativa arribi a tots els àmbits de la societat amb la finalitat d'afavorir l'equitat. Això no vol dir, va explicar, que l'escola no tingui un paper preponderant en l'educació i que calgui potenciar el seu paper com a "hub educatiu" que ajudi a ampliar les possibilitats educatives que ofereix el "fora escola". En aquest sentit, segons Benhammou, l'escola ha de garantir les oportunitats educatives per a tothom, especialment en el cas d'infants i adolescents que no accedeixen a activitats extraescolars. Per això va defensar que l'educació 360 sigui un dret reconegut i que les polítiques educatives del país "vagin més enllà del que passa dins l'escola". 

Segons Fathia Benhammou, aquest treball a favor de l'equitat educativa ha de servir per trencar barreres de risc d'exclusió per motius de gènere, diversitat funcional i econòmics, entre d'altres. A més, va defensar, ha de ser un treball que es faci connectant tots els agents del territori, a partir de reptes col·lectius. Benhammou va apuntar la necessitat de trencar totes les barreres que impedeixen accedir a aquesta educació 360, tant les econòmiques, com les informacionals, les culturals i les burocràtiques. "Per què els infants que tenen beca de menjador a l'escola no poden tenir automàticament adjudicades beques per a activitats d'estiu? Fins a quin punt algunes persones han d'estar demostrant sempre que són pobres?", va afirmar. 

Qualitat de les propostes educatives fora escola

Un dels temes que es va tractar durant el diàleg va ser la importància de garantir la qualitat de totes les propostes educatives que es fan fora de l'àmbit escolar. Per garantir aquesta qualitat, va dir Benhammou, és imprescindible que les propostes siguin solvents i estiguin impulsades des del coneixement, que ofereixin una atenció integral a infants i adolescents, que comptin i vinculin les famílies i que disposin dels recursos adequats a la tasca que s'ha encomanat als professionals que treballen en aquestes activitats extraescolars. Benhammou es va referir a la necessitat de garantir un reconeixement d'aquests professionals des del punt de vista laboral i Montserrat Pedreira s'hi va sumar afirmant que "un monitor no és un educador de segona", que hi ha gent molt ben preparada que està fent una bona tasca educativa. 

Segons Pedreira, també és important diversificar l'oferta d'activitats educatives que es fan fora de l'àmbit escolar. Generalment, "quan parlem d'activitats extraescolars ens referim bàsicament a idiomes o a activitats esportives i n'hem d'ampliar el ventall perquè hem de fer que el fora escola sigui més ampli i gratificant. A UManresa ens hem especialitzat en propostes relacionades amb la ciència". En aquest sentit, Benhammou va defensar una oferta d'activitats que sigui "pròxima a l'entorn d'infants i joves i que faci que la ciutat i el territori siguin autèntiques aules d'aprenentatge".

El coneixement universitari a favor de l'equitat educativa

Montserrat Pedreira, doctora en Educació i directora del grau en Mestre d'Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa, va defensar el paper de la universitat en l'educació 360. Segons Pedreira, el coneixement de la universitat ha de "sortir enfora" per contribuir a l'equitat educativa. De fet, per fer educació 360 és imprescindible comptar amb la Universitat. "Les universitats som garantia de qualitat i la participació de la universitat en aquest "fora escola" contribueix a aquesta qualitat", va afirmar.

Pedreira va posar alguns exemples d'aquesta implicació de la Universitat. Per una banda, el Lab 0_6, un centre que promou l'aprenentatge de conceptes científics i que s'adreça a infants de les primeres etapes educatives. Pedreira va explicar que la creació del Lab va ser resultat de la feina que fan les alumnes de Mestra d'Educació Infantil en l'assignatura de Didàctica de Coneixement del Medi, en el marc de la qual elaboren propostes adreçades a infants. Aquestes propostes es presentaven als infants a través d'una fira d'experimentació que es feia anualment amb molt d'èxit. Per això, al cap d'uns anys, es va plantejar que seria interessant disposar d'un espai on concentrar-hi les millors propostes i que fos un centre obert a les visites d'escoles i de famílies. El Lab 0_6 s'ha acabat convertint, doncs, en un bon exemple d'educació 360.

Pedreira va parlar també d'una altra de les propostes dels estudis que formen part de l'educació 360: les accions integradores. Les accions integradores consisteixen en la intervenció directa de l'alumnat de Mestre d'Educació Infantil en projectes i accions d'entitats i associacions del territori, sempre amb una visió educativa i amb voluntat de tenir un impacte positiu en la societat. 
Un altre exemple d'aquesta contribució és el projecte europeu que lidera la Universitat, Communities for Sciences, que té com a principal objectiu que l'aprenentatge científic arribi a tothom, sense cap mena de diferència, que sigui totalment inclusiu, amb igualtat d'oportunitats. 

Educació i filosofia al proper diàleg

El cicle de diàlegs Àgora 2022 Educació es reprendrà el dia 28 d'abril amb una conversa a l'entorn de la relació entre l'escola i la filosofia. Hi intervindran Irene de Puig, professora i Llicenciada en Filosofia i Filologia i directora del Grup d'Innovació i Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia, i Francesc Torralba, filòsof i teòleg, professor universitari i membre col·laborador de l'Institut Borja de Bioètica. 

 "Àgora 2022., Mestres que (es) transformen" és un cicle adreçat a fomentar la reflexió i el debat entre la comunitat educativa de la ciutat per activar canvis i millores als centres educatius. El programa dona resposta a un encàrrec de l'Ajuntament de Manresa en el marc del programa d'activitats de Manresa 2022, que commemora els 500 anys de l'estada d'Ignasi de Loiola a la capital del Bages.