Cal sempre deixar clar un aspecte. El nostre és un territori amb un relleu molt i molt variat, amb la qual cosa sempre hi ha grans diferències de registres i situacions. I, lògicament, els pantans i les seves conques són on són. La situació durant el trimestre hivernal, és a dir, desembre, gener i febrer, va ser contundent a l'hora d'una pèrdua de reserves accentuada i constant sense aturada. Això va ser general a tot Catalunya, la Franja, el País Valencià, la Catalunya del Nord i les Illes Balears. En canvi, a les Illes, els dos únics pantans de Mallorca, van aguantar molt amunt perquè el superàvit de novembre va ser enorme pel que fa a pluges. Un superàvit que ara ha arribat de forma considerable a moltes conques del País Valencià, al voltant del pantà d'Ulldecona al Montsià i al voltant del pantà de Darnius-Boadella a l'Alt Empordà.

Anem a pams. Ulldecona ha passat a estar gairebé ple, amb un 80% que serà el 100%, probablement, quan llegiu aquest article. Els 340 mm de precipitació caiguts entre l'1 de març i el 22 de març - quan redacto aquest article -. Darnius-Boadella se situava al 40% i anava a la baixa abans de les pluges. Ara frega el 60%. En el mateix període expressat anteriorment, superava lleugerament els 200 mm de precipitació. Sau, per exemple, ha passat del 51% al 56%. La resta de pantans catalans han estabilitzat les pèrdues de forma clara o, en alguns casos han pujat lleugerament, ja que la pluviometria ha estat més modesta a les seves conques. També cal precisar que, en el cas dels pantans que reben les aigües del Pirineu, en molts casos no han respost un pèl més perquè ha nevat a les capçaleres i encara no hi ha desgel.

Al País Valencià, hi ha pantans que s'han omplert de cop i volta. La presa de l'Algar per exemple. Han pujat notablement, en alguns casos doblant les reserves abans de començar les pluges, pantans com el de Sitjar, Buseu, Guadalest o Beniarrés. Tanco aquestes línies quan encara plou amb moltes ganes i ho ha de fer fins al 25 al País Valencià. En canvi, només plou de forma contundent al voltant de l'extrem sud de Catalunya, entorn del pantà d'Ulldecona. Al Matarranya, extrem sud de la Franja de Ponent, el pantà de Pena havia passat del 71% al 76%. Els pronòstics, anomenats estacionals, donen pluja a l'abril una mica inferior a la normal a Catalunya, mentre el maig seria molt sec. Ara bé, al febrer deien que març seria molt sec... En canvi, les cebes en forma de calendari ens donaven molta pluja. Aquest cop, la meteorologia popular li ha passat la mà per la cara a la meteorologia més científica.