La Coral Escriny, la pianista Viviana Salisi i l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages porten al teatre Kursaal de Manresa l'espectacle Jardins d'Euterpe, aquest proper divendres 1 d'abril a les 8 del vespre, amb la platea plena i entrades a la venda a l'amfiteatre. L'obra és un homenatge a la figura de Josep Anselm Clavé, polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.
Jardins d'Euterpe consta de 13 peces, melodies recuperades per part de la pianista manresana Viviana Salisi. El director de la Coral de Santpedor, Marc Reguant, ha fet els arranjaments per a cor. Ells son els responsables de donar forma a un programa que compta també amb la participació de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages, sota la direcció de Jordi Gros, i de Fina Tàpias a la direcció escènica. El projecte es va començar a gestar abans de la pandèmia amb assajos del cor, la majoria en format virtual. I es va estrenar a Santpedor al juliol de l'any passat, justament en un jardí, el de l'institut IES d'Auro, antic claustre del Convent de Sant Francesc.
Ara, els 50 cantaires, dirigits per Marc Reguant, la pianista Viviana Salisi i sis dansaires de l'Esbart faran un recorregut per les músiques que es podien ballar a finals del segle XIX a Barcelona però introdueixen una nova peça al repertori que es va poder seguir a l'estrena de juliol i canvien l'escena per ubicar-se en un espai tancat com és l'escenari del Kursaal.
L'orígen dels Jardins d'Euterpe
Els Jardins d'Euterpe era un recinte d'esbarjo a Barcelona on hi havia berenadors, zones de passeig, parcs d'atraccions, teatres d'estius. Era un espai on es concentrava l'entreteniment especialment de moda entre els anys 1857 i 1868. Josep Anselm Clavé, que havia promogut el cant coral entre les classes treballadores com una manera d'aportar-los qualitat de vida i estructura associativa i de crear comunitat, va trobar, primer en els jardins de la Nimfa, després als dels camps Elisis, i finalment als d'Euterpe, el lloc ideal per als multitudinaris concerts de balls corejats. S'hi podien reunir més de 80 cantaires i 60 músics de banda o d'orquestra i hi van arribar a assistir fins a 4.000 espectadors.
La primera peça del concert és un vals interpretat per les veus masculines del cor. Precisament el vals solia ser la primera peça del ball. Tot seguit en el concert hi ha una mostra de les diferents peces que es podien ballar i escoltar a l'època. En destaquen, un xotis (nom que prové de l'anglès scottish, que significava escocesa) i que era un ball de caràcter alegre i moviments marcats; les redowa que eren danses d'origen centreeuropeu, que es ballaven amb uns petits saltirons i solien tractar temes relacionats amb la lleugeresa i l'encant. També es podran escoltar havaneres, així com balls més vius i moguts com són els rigodons, contradanses, galops i polques.
