Aquesta setmana Calaf acull el rodatge de la pel·lícula Escanyapobres, sota la direcció d'Ibai Abad, una adaptació lliure de la novel·la L'Escanyapobres de Narcís Oller. La segona pel·lícula del director, després de The Girl from the Song, està ambientada a finals del segle XIX, quan Europa viu un moment de transformació i el capitalisme pertorba la tranquil·litat de la Catalunya rural amb l'arribada del primer tren, símbol de la Revolució Industrial. El film, protagonitzat per Àlex Brendemuhl i Mireia Vilapuig, també compta amb Quim Àvila i Laura Conejero en el seu repartiment.La merceria de Cal Garriga, la impremta Joan Oller i l'Ultramarins de Cal Feu han estat els escenaris interiors escollits per rodar algunes de les escenes d'aquest wenstern i a la plaça Gran també s'hi localitzaran algunes escenes exteriors. 

Escanyapobres és una producció de Sàpiens, Mayo Films i Nakamura Films, amb la col·laboració de TV3, ICEC i IVC, que ens recorda la vigència del missatge d'aquest clàssic sobre els inicis grisos del progrés: les ombres del capitalisme salvatge continuen avui dia. "El primer cop que vaig llegir la novel·la de Narcís Oller va ser a l'institut, com a lectura obligatòria de batxillerat. No va ser fins fa uns anys, amb tota la crisi financera i amb els bancs apropiant-se de milers de cases, que vaig adonar-me que la temàtica d'aquella novel·la, avui dia, era més rellevant que mai. Em va fascinar la idea del capitalisme arribant en forma de tren per primera vegada a un poble remot de Catalunya, igual que als grans westerns de John Ford o Sergio Leone", apunta el director.

A banda de Calaf, Escanyapobres també es roda a altres localitzacions rurals d'Alacant, el Pallars Jussà, el Segrià i la Ribera d'Ebre fins al 12 d'abril, amb elements icònics del nostre imaginari col·lectiu associat al western, com les estampes infinites de camps de blat, les llargues línies de vies del ferrocarril cap a terres salvatges o les coves i mines.

Sinopsi

Som a les acaballes del segle XIX i la Cileta viu amb el seu pare i el seu germà petit en una masia de terres poc productives. Es pensava que l'arribada del ferrocarril a Pratbell no alteraria la seva vida, però amb l'arribada de l'Escanyapobres, un usurer que els expropia la masia, tot canvia. La Cileta, reticent al principi, comença a entendre el poder corrupte dels diners. Així com la resta del poble, desenvoluparà una relació de llums i ombres amb les monedes d'or... i amb l'Escanyapobres.

Ibai Abad

Després de graduar-se a l'ESCAC, Ibai Abad (Lleida, 1985) va dirigir els curtmetratges internacionalment premiats Historia de un entierro, Tahití i La otra vida, aquest darrer rodat en 360º VR i estrenat a la Secció Oficial del Festival de Sitges. Fins el 2012 va combinar els seus estudis d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona amb el rodatge d'alguns documentals a Bolívia, Perú i Senegal amb l'organització Audiovisuals Sense Fronteres. La seva passió pel teatre també l'ha portat a escriure i dirigir algunes obres estrenades amb la companyia Sognatore de Barcelona. El 2016 va dirigir el llargmetratge The Girl from the Song, una revisió del mite d'Orfeu i Eurídice rodada entre Barcelona, Londres i el festival Burning Man, al desert de Nevada dels Estats Units, en el marc del Màster Oficial de Cinematografia de l'ESCAC. En estrenar-se mundialment a Netflix el novembre de 2017 es va col·locar entre les cinc pel·lícules més vistes en diversos països.