Saeta prové de la paraula llatina saggita, que significa fletxa, i que expressa molt bé el sentiment del cantaor davant les imatges religioses de Jesús o de la Verge. Les saetes s'engloben dins de les cançons denominades "a seques" o a "cape-la", perquè s'interpreten sense cap instrument musical d'acompanyament.

L'origen de les saetes es remunta al s. XVI, a les cobles que cantaven els pares franciscans, però es van començar a fer més populars a partir del s. XIX. Les saetes solen estar compostes de quatre o cinc versos i sempre de significat religiós.
De saetes hi ha de dos tipus: les primitives i les flamenques.

Les primeres més curtes i sòbries a penes es conserven i tan sols es canten en algunes localitats com per exemple: Marchena, Utrera, Castro del Rio, Lucena, Cabra, Loja o Arcos de la Frontera. Les flamenques, també dites saetes artístiques, són de creació més recent, però són les més utilitzades en l'actualitat. Algunes de les saetes més conegudes són: La Madrugá, Esperanza Macarena, El Crist dels Gitanos, etc.