L’exposició al monestir de Sant Llorenç és una síntesi de la mostra que es va poder visitar a la seu central de la Diputació, a l’edifici Can Serra, durant els mesos de febrer i març de l’any 2020, però que a causa de la pandèmia de la Covid-19 va haver de tancar les seves portes, i que després va poder visitar-se virtualment a la pàgina web de l'SPAL. Enguany, l’exposició també es podrà veure al Monestir de Sant Llorenç a Guardiola de Berguedà i continuarà la seva itinerància pels municipis de Sant Pere Sallavinera i del Pont de Vilomara i Rocafort.

Durant la seva intervenció Pere Pons ha subratllat com ara novament l’exposició es pot visitar físicament després de l’aturada forçada degut a la pandèmia de la Covid19, i com «gràcies a l’inici d’aquesta itinerància la ciutadania podrà gaudir de la mostra directament al territori, primer a la comarca del Berguedà i més endavant a l’Anoia i el Bages». «Tornar a posar en marxa l’exposició és una gran satisfacció sobretot en indrets tan emblemàtics com el Monestir de Sant Llorenç que acull la mostra i que ofereix activitats culturals setmanals omplint de vida aquest espai singular, fins i tot estem treballant per poder portar la mostra més enllà dels Pirineus en indrets que han tingut una relació estreta amb el Romànic i l’Abat Oliba», ha afirmat Pons.

En aquesta línia Pons també ha volgut destacar «la feina que realitza la Diputació a través del seu Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) que treballa per recuperar i conservar el patrimoni per a les generacions futures, així com la inversió que en fa la corporació que destina anualment en actuacions en patrimoni arquitectònic a través de l’SPAL gairebé a 5 milions d’euros i enguany ha aprovat el Programa Sectorial de rehabilitació i millora d’edificis, edificacions i jaciments arqueològics locals amb valors patrimonials a través del Pla de concertació Xarxa de Governs Locals 2020-2023, que  compta amb un pressupost de 15 milions d’euros».

De la seva banda l’alcalde Lara ha agraït a la Diputació de Barcelona el suport rebut en la restauració del Monestir de Sant Llorenç ja que «grans projectes d’aquests tipus serien inviables sense el suport de la corporació», ha dit. I ha afegit que «per a Guardiola de Berguedà és un orgull acollir l’exposició en un indret tan emblemàtic com el Monestir,  que és sens dubte la joia del Romànic al Berguedà».

Finalment el comissari Joan Closa ha fet una explicació en detall de l’exposició i ha destacat la feina desenvolupada per l’SPAL al llarg de tota la seva història que es remunta a més d’un segle d’existència, alhora que ha destacat els tres grans espais representats a la mostra que són: El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el castells de Boixadors i l’Església de Santa Maria de Matadars.

L’exposició

Des de fa més de cent anys, la Diputació de Barcelona ha salvaguardat i restaurat alguns dels edificis més representatius del romànic català del temps d’Oliba (972-1046). La corporació ha intervingut en 33 castells, 135 esglésies i 14 monestirs romànics d’aquella època, que es concentren, majoritàriament, en les comarques barcelonines. L’exposició mostra, mitjançant documents gràfics, maquetes i peces originals, les característiques arquitectòniques i funcionals d’aquests edificis, exemplificades en els casos del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera, l’Anoia), de l’església de Santa Maria de Matadars (el Pont de Vilomara, el Bages) i del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, el Berguedà).

També s’explica el procés de restauració que hi ha efectuat el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, que s’encarrega de donar suport als ajuntaments en la protecció i valoració del seu patrimoni arquitectònic, arqueològic i urbanístic, i que en garanteix la conservació per al gaudi de les generacions futures a través d’estudis previs, projectes i obres.

El monestir de Sant Llorenç prop Bagà és un dels grans conjunts monàstics catalans. Està situat estratègicament prop de l’aiguabarreig dels rius Bastareny i  Llobregat, on, segles a venir, es fundà el poble de Guardiola de Berguedà. Va ser protegit per la casa comtal d’Oliba des de mitjan segle X i ell mateix, encara infant, va assistir a la consagració de la basílica romànica del cenobi l’any 983. Ha estat restaurat en dues fases, entre els anys 1982-1988 i 1996-2008. En la primera es va recuperar l’alçada interior original de les naus de l’església, l’espai de la cripta i el campanar. En la segona, l’espai original del temple, les ales que restaven dempeus de l’antic claustre, l’antic hospital i la contemplació de l’interior de l’església tal i com es trobava al segle XV, amb la tribuna central.

Oliba va exercir de noble, abat i bisbe de Vic a partir del 1018, i va viure les profundes transformacions socials, polítiques i econòmiques produïdes a Europa occidental entorn de l’any 1000. En aquest context, va obrir-se pas un nou estil artístic, el romànic, al qual s’adscriuen castells, esglésies i monestirs construïts o reformats per iniciativa d’Oliba. Aquests tipus d’edificis es van convertir en elements vertebradors del territori i de la població que els habitava, en ple procés de feudalització d’una zona de frontera sota domini del regne de França, que limitava amb l’Al-Andalus.