Si disposeu d’un racó fresc i raonablement fosc, podeu aprofitar la capacitat dels melons (sobretot els de pell de gripau) per aguantar sense podrir-se una bona temporada. Per poder menjar meló fins que el calendari enceti el 2023. A condició, evidentment, de que hagin estat collits correctament (sense arrencar el copoll i generar-li una ferida incurable per on entri la podridura), tenir-lo en bones condicions, i controlar-ne la seva evolució. Busqueu doncs un pagès de confiança o una venedora de mercat setmanal amb bones referències i encarregueu-li una o dues dotzenes de melons tot demanant-li que us arregli el preu.

Un cop a casa, disposeu-los en el racó que us esmentava, damunt una capa de palla, uns sacs o unes peces de roba vella. I marqueu-vos un calendari setmanal. Amb un dia i hora (diumenge el matí?) per passar-los revista, tot girant-los 90º sense que es toquin entre ells, i triar el que aquella setmana us faci recordar l’estiu cada cop més llunyà.

Naturalment, no tothom disposa d’unes golfes, una cambra de mals endreços o fins i tot un garatge. Aleshores, no hi ha altre remei que reduir la quantitat de melons comprats, ajustant-los a la capacitat i distribuint el seu consum al llarg dels quatre mesos, o resignar-se a pagar el gust i les ganes quan s’acosti el cap d’any.

O potser encara trobem una tercera alternativa. Demanar-li els melons i pagar-los al pagès o la venedora al comptat. I una mica més cars, a canvi que us els guardi -el pollastre va per ell- durant un temps i us els vagi duent a la parada quan li demaneu. O potser no porteu les coses a un traster de lloguer quan pinteu les parets de casa vostra? Ja coneixeu la dita. Qui alguna cosa vol, algun preu ha de pagar. Per tant, si sou dels que volen acabar l’àpat de Nadal amb un parell de talls de bon meló de proximitat i qualitat, ja sabeu el que us toca.