Aquest joc es va introduïr al Japó entre els segles XVI a XVIII i es creu que és una varietat del Bilboquet, provinent de França. El joc tracta de llançar la bola cap amunt i intentar "atrapar-la" o bé amb la punta, o bé amb alguna de les zones còncaves dels laterals.

El kendama, encara que d'aparença fàcil, requereix una certa destresa, a més de molta concentració, paciència i una bona coordinació ma-ull, motiu pel qual és una joguina molt recomanada tant per a nens com per a adults. Les combinacions del joc són infinites i també les tècniques emprades.

L'avantatge principalment del kendama és que no existeixen ni regles ni limitacions, per la qual cosa tot depèn de la creativitat de cadascun. Anualment es disputen competicions de Kendama a tot el món, sent la més important la que se celebra en Hatsukaidi, una ciutat d'Hiroshima, al Japó.