Que, a més, arribava al Congost amb els mateixos punts que el Manresa i amb uns números en defensa que feien por: només havien encaixat quatre gols en els onze partits jugats aquesta temporada, vuit de preparació i tres de lliga. Però el joc, el treball, l’esforç, la punteria, tot, es va unir en una tarda que apuntava a més aviat lletjota, meteorològicament parlant, però que ni els núvols van gosar espatllar, perquè l’afició desplaçada a l’estadi no es perdés una gran tarda de futbol i continués xalant d’un equip que fa somiar. Els deixebles de Ferran Costa, després de tombar un equip ‘invencible’ i dormir líders del grup, ja pensen en gran i a l’espera del clàssic contra el Terrassa. Sobre la victòria contra l’equip romà, conec a un que, segur, segur, diria que “el Saguntino no havia perdut durant tants partits perquè no havia jugat contra el Manresa”. Aquest equip és... s’acaben els adjectius (és que son ja quinze partits de lliga imbatuts!) Ah!, sí, ja arribarà el moment de tocar de peus a terra. Mentre tant, anar sumant; que quan més a prop estàs de dalt, més lluny estàs de baix.

 En el primer tram de partit el Manresa va proposar quelcom més que el seu rival sobre el terreny de joc. No era estrany, doncs, veure que el joc quedava pràcticament monopolitzat en terreny d’atac manresà. Als 2’ de joc Joan Ramon va lluir-se davant un gran xut de Joel Priego, però va ser un mirall. La perfecta disposició defensiva dels deixebles de Gerard Albadalejo no deixaven escletxes per on tornar a veure de prop el porter Joan Ramon, així que el pas dels minuts albiraven un partit amb poques ocasions i qui sap si amb alguna diana. Però arribaria un minut màgic: el 27. Pocs segons després de complir-se aquest minut, Joel Priego es ficava fins a la cuina saguntina, però la seva passada de la mort va quedar a mil·límetres que la aprofités Jaume Pascual per obrir la llauna. Dintre encara del mateix minut, abans d’arribar als 28’, el mateix Joel Priego, que debutava aquesta temporada a l’onze inicial, s’inventava un xut des del balcó de l’àrea que fregava la part baixa del travesser i moria al fons de la xarxa. Golàs!

 Ara és quan, presumptament, l’equip visitant donaria un pas endavant. Però no, no va ser així, més enllà d’una tèbia pressió sobre la sortida de pilota del Manresa. Així que el guió va seguir pel mateix camí, amb un Manresa movent i movent la bola per trobar la millor darrera passada, davant un Saguntino que no semblava tenir pressa. Hauríem d’arribar fins el minut 35 per anotar el primer xut amb una mica d’intenció dels visitants, després que Esteve va rebre una passada en profunditat que el va portar fins al balcó de l’àrea; allà, però, els eu xut va sortir alt, a l’esquerra de la porteria defensada per un Òscar Pulido inèdit. La resposta manresana, un minut després, tindria com a protagonista Jaume Pascual, amb un xut creuat des de l’esquerra que va sortir fregant el pal llarg. L’ombra del gol de l’empat rebut a Formentera va sobrevolar el Congost quan als 47’ Juanma Acevedo rematava una pilota que semblava que es perdria per la línia de fons, però que va caçar Esteve en el vèrtex de l’àrea petita per posar els pels de punta de l’afició congregada a l’estadi. El seu xut a boca de gol el va caçar Òscar Pulido amb una acció felina que va alleugerir la tensió del moment. Cap els vestidors amb tot per decidir, però amb avantatge al marcador.

 Ara sí, a la represa, arribaria el pas endavant del Saguntino. Gerard Albadalejo no va voler esperar-se per més endavant i, d’una tacada, va fer tres canvis al descans, entrant sobre el terreny de joc Ferran Giner, César Díaz i Enrique. Un intent de gol olímpic (49’) i un xut creuat llunyà de Leo, desviat i sense perill, serien, malgrat tot l’esforç visitant, les úniques bales disparades sobre la porteria d’Òscar Pulido. Era la conseqüència de que el Manresa, també, feia gala d’ordre i seguretat defensiva.

La revifalla visitant es va anar apaivagant i el vull i no puc del Saguntino va anar derivant en un partit totalment obert i en el que el Manresa, de nou, donaria una urpada al seu rival que seria pràcticament definitiva. Joel Priego, en posició d’interior dret, filtraria una passada cap a Noah; aquest encararia la porteria rival i, des de la mitja lluna de l’àrea, engaltaria una gardela amb la seva cama dreta que col·locaria la pilota allà on dormen les aranyes (68’). Quin tros de gol! Per acabar d’adobar allò que ja semblava sentenciat, una agafada pel coll de Carlos David a Putxi acabaria amb el jugador visitant camí dels vestidors abans d’hora (78’). Durant la resta del partit el Manresa va ‘jugar’ amb el Saguntino amb llargues possessions i davant un rival que perseguia ombres. Un rampell, però, va recórrer el cos dels aficionats quan un xut de Gonzalo, des de la frontal de l’àrea gran, passaria fregant el pal esquerra d’Òscar Pulido. Per sort pel Manresa, els valencians no van poder ficar-se de nou dins el partit amb un gol esperançador. Qui podia haver posat la cirereta al pastís va ser Salva, qui amb un xut creuat des del carril dret va fer passar la pilota fregant el pal llarg defensat per Joan Ramon. Xiulet final, victòria i a dormir líder. La llegenda continua.