Aquesta tradició es remunta a l'època prehispànica, en la qual en aquesta festa es guiava als morts al Mictlán (inframon o regne dels morts de la mitologia mexicana). Per això, i a fi de facilitar el camí, es col·locaven espelmes enceses des de la llar familiar fins als cementiris. Més tard, amb l'arribada dels espanyols, la festa es va adaptar una mica al catolicisme i va ser el motiu pel que es va fixar la data actual, tot just coincidint amb la de tots sants (a l’antigüetat es celebrava durant trenta dies, els mesos d’agost i setembre).

És típic en aquest dia col·locar altars amb ofrenes. Aquests altars solen contenir (depenent de la zona en la qual ens trobem) entre dos i set graons, reservant el primer per als avis i la resta per als altres membres de la família.En aquests altars no pot faltar mai: - Unes estovalles blanques - Paper picat - Calaveres de sucre (dolç típic) - Copal - Pa de mort (un altre aliment típic) - Sal (per a purificar) ,- Foto del difunt i d'algun sant - Flors de Cempasuchil (planta típica mexicana que floreix a la tardor). Espelmes  - Encens - El menjar i la beguda preferida del mort. La festivitat del dia dels morts es va declarar en 2008 per l'ONU, patrimoni cultural immaterial de la humanitat.