Com transformar les nostres ciutats cap a models de baixa mobilitat. Aquest és el tema central de la xerrada que farà Vicente Guallart, arquitecte, urbanista i investigador, el dijous 27 d’octubre, a les 7 de la tarda a la sala d’actes del Montepio, a Manresa, en el marc del cicle “Parlem de la nova mobilitat” que organitza la Fundació Montepio. Guallart presentarà idees i projectes relacionats amb la transformació de les nostres ciutats cap a models de baixa mobilitat, amb l’objectiu de desenvolupar nous models ecològics que construiran les bioregions del segle XXI.

Un professional de primer nivell

Vicente Guallart (València 1963) va ser arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona 2011-2015 amb la responsabilitat de desenvolupar la visió estratègica de la transformació de la ciutat i els grans projectes de desenvolupament seguint principis ecològics. Prèviament va fundar l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i actualment és director de Valldaura Labs d’IAAC i codirector del Màster en Edificació Ecològica Avançada i Biociutats (MAEEB). El seu despatx professional ha desenvolupat projectes ecològics com l’edifici de fusta més alt d’Espanya o la Circular Forest City per a Àfrica, i ha guanyat diversos projectes a la Xina com l’habitatge post-Covid a Xiang’an (2020). També és autor de diversos llibres i el seu treball ha estat exposat a la Biennal de Venècia, MoMA o AIA a Washington.

Cicle “Parlem de la nova mobilitat”

Aquesta serà la tercera conferència del cicle de xerrades organitzat per Fundació Montepio, amb l’objectiu de crear un punt de trobada i de debat sobre els grans reptes que hi ha en l’àmbit de la mobilitat sostenible, que afecta des del disseny urbanístic fins a les infraestructures o el transport públic i privat. Les xerrades són conduïdes per professionals de primer nivell que aporten la seva visió general, però també fan propostes concretes per donar solució a les problemàtiques del territori. La primera intervenció, a Manresa, va anar a càrrec de Josep Acebillo, arquitecte responsable de dirigir els projectes i la construcció de les infraestructures dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona. La segona, que va tenir lloc a Berga, va ser d’Andreu Esquius, enginyer de camins, canals i ports i expert en la planificació d’infraestructures del transport.