Segur que en algun moment de la vostra vida heu fet l'experiment de la lupa per intentar cremar un paper, una fulla, etc. Si dirigiu el raig de sol de forma perpendicular, cremes en uns instants la fulla. Si el mateix raig de sol l'orientes diferent, de forma obliqua, el paper o la fulla mai s'encendrà. Conclusió, el balanç de radiació solar depèn de l'angle d'incidència. Al Solstici d'Estiu, pels volts de Sant Joan, damunt de Catalunya, el sol arriba a un màxim de 72° d'angle. Si arribés als 90°, la incidència seria màxima (això passa a l'Equador). Al Solstici d'Hivern, pels volts de Nadal, l'angle és molt petit i es queda en uns 23°. Per què si quan ens cremem més, pels volts de Sant Joan, no arribem a la màxima calor d'estiu del juliol o agost? Per què, si gairebé no escalfa el sol, pels volts de Nadal, el fred màxim no arriba fins al gener o el febrer? Doncs l'explicació cal trobar-la en el fet que el que fa el sol és escalfar el terra i el mar i per un tema d'inèrcia, no agafa o perd la radiació fins a unes setmanes més enllà. L'aire s'escalfa, no perquè fa sol, sinó perquè el terra o el mar encomana la calor que radien.

Tot plegat ens crea unes "distorsions de percepció". Si us pregunto, quan radia més el sol, a l'agost o al maig? La resposta és clara, al maig. Però, en canvi, ens rostirem de calor molt més a l'agost. I és que no hem de confondre radiació solar amb temperatura alta o baixa. Són coses diferents. Amb la proliferació de les plaques solars, qui en té i consulta el seu mòbil sovint s'adona que és una delícia. I ho és perquè s'observa com el sol alimenta casa teva. Amb aquesta "joguina" t'adones que a l'octubre produeixes igual que al febrer. Que el mínim és al desembre i el màxim a finals de juny i principis de juliol. I que al setembre produeixes igual que al març.