Apuntarem un primer detall, motiu d’orgull nacional en la propaganda del país: el seu territori és segur i no hi ha delinqüència i perquè continuï així durant el Mundial, 15 mil càmeres amb capacitat de reconeixement facial monitoritzaran els aficionats presents a Qatar, tant als estadis com al transport i a la ciutat de Doha en general. El govern ho justifica perquè ho considera una mesura per reforçar la seguretat, prevenir la violència i fins i tot aturar possibles atacs terroristes. I algú pot posar objecció? De les dades personals que s’han de facilitar per accedir al país o per allotjar-se, també seria molt agosarat considerar que tenen una cobertura legal que garanteixi gaire protecció a l’individu. Però llavors, com és que el país és un centre econòmic d’enorme magnitud a l’Orient Mitjà? Potser pel ciutadà comú no, però per a les empreses d’arreu que s’hi instalen i que hi operen sí hi ha un marc normatiu que els garanteix la sempre necessària estabilitat jurídica pels negocis. És un oasi dins el país, el Qatar Financial Centre, un districte comercial i financer situat a Doha, creat pel govern, que ofereix el seu propi entorn legal, reglamentari, fiscal i empresarial pel desenvolupament econòmic. Aquí dins sí hi ha un alineament amb les regulacions internacionals i facilitats per ser un paradís empresarial. Curiosament i explícita, de manera separada i independent del sistema legal Qatar. Allà, el RGPD és vigent, sí. No pas a fora.

Per encabir aquest esdeveniment puntual, que pel volum de persones que pot arribar a mobilitzar resulta extraordinari al país, s’ha fet una normativa transitòria pre i post Mundial que pretén oferir un marc compartit de normes, més aviat de costums i convivència, però que ni cobreix ni ho pretén el punt de vista de la privacitat i la protecció de dades personals dels visitants.