Fou un d’aquells partits que et queden gravats per sempre en la memòria. Sobretot, per com es va guanyar: en el darrer sospir, amb l’avantatge final de només un punt, i amb el just premi a una aposta de risc en un llançament de cop de càstig a pals amb el temps ja gairebé consumit del tot.

El partit havia estat un frec a frec constant Les osonencomanresanes i les vallesanes es van anar tornant al capdavant d’un marcador que va canviar de lideratge fins a vuit vegades en els 80 minuts de joc. L’emoció era a flor de pell en cada jugada. Al minut deu les locals es posaven per davant, però al 19, la cosa es tornava a ajustar 10-7 fins que al descans es va arribar amb victòria visitant de nou, però encara per la mínima (17-19).

Estaven clares dues coses. Que el rival era potent, ordenat en defensa, i que havia vingut al Congost amb tota la convicció de victòria (tot i que arribaven amb només 14 jugadores). I, tanmateix, també estava clar que el CATALUNYA CENTRAL no estava disposat a rendir-se de cap de les maneres. La dinàmica del partit era la mateixa que a la primera meitat un estira i arronsa d’intercanvis constants en el lideratge. Passaven els minuts i el partit es posava molt de cara a les visitants a 5’ per al final (24-33) en el que esdevenia el màxim avantatge de les espartanes.

Cinc minuts que podien semblar poc temps per a la remuntada de les locals i que es van fer eterns per a les visitants. En definitiva va ser temps suficient com per anotar un altre assaig i transformació a càrrec de la que parella de jugadores que ja havien estat de les més inspirades al llarg de tota la confrontació: La Maria Sort en la suma de fins a 3 assaigs (que s’afegien als anotats per les manresanes Carla Ramos i Martina Guirado); i la Maria Prat amb la seva precisió en els xuts entre pals.

Al minut 78 les noies del CATALUNYA CENTRAL es posaven a només dos punts (31-33). I ja amb el temps reglamentari gairebé esgotat, amb poques ungles supervivents entre el públic local, va arribar el moment de jugar-s’ho tot a una carta. Cop de càstig, que Maria Prat amb nervis d’acer va transformar per obtenir els tres punts definitius que situaven el 34-33 final en el marcador. Algú podia demanar més? Pel CATALUNYA CENTRAL van jugar: Silveira, Prat, Aramburu, Elié, Martínez, Roca, Bertran, Ventura, Arranz, Pujolassos, Molina, Cuenca, Sort, Ramos i Jordà. També van jugar: Cruz, Adillon, Esturi, Yuste, Guirado i Iyayota. Àrbitre: Antonio de la Cal Pérez.