Aquesta és la primera vegada que la seu del congrés, organitzat per la Universitat de Barcelona (UB), es trasllada fora de Barcelona, en els seus gairebé 40 anys d’història. Els actes se celebraran de dilluns a dimecres a la sala d’actes de la Fundació Althaia de Manresa, mentre que el dijous es farà la cloenda a Barcelona. Els actes, coorganitzats per la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Manresa, es poden consultar en aquest programa.

La inauguració tindrà lloc dilluns, a les 11 del matí, a la sala d’actes d’Althaia. Anirà a càrrec de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; del vicerector d’Activitats Culturals i Patrimoni de la Universitat de Barcelona, Agustí Alcoberro Pericay, i del director del Congrés, Jaume Dantí Riu. Seguidament, hi haurà la conferència inaugural, a càrrec de Ronnie Po Chia Hsia (de la Universitat Estatal de Pennsilvània), que oferirà la ponència “Ignasi a Manresa: de l'èxtasi espiritual a l'evangelització”.

El 9è Congrés d’Història Moderna s’articularà al voltant de set àrees temàtiques, a més de les sessions d’inauguració i clausura. Les sis primeres es duran a terme a Manresa, mentre que la setena a la Universitat de Barcelona. Les àrees temàtiques aniran encapçalades per les següents ponències: “Vers una nova espiritualitat”, “Dones i religiositat femenina en el món ignasià”, “Pensament i ensenyament en l’era de les reformes”, “Religió en el món urbà i el món rural”, “La Companyia de Jesús i els ordes religiosos (segles XVI-XVIII)”, “Circulacions culturals i artístiques” i “Política i religió”.

El congrés és organitzat des del 1984 per l’Àrea d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Estudiants, professorat i experts en el camp de la història moderna assisteixen en un seguit de sessions que aborden diferents temàtiques dins d’un període històric. Per aquells qui vulguin assistir com a públic, es poden inscriure presencialment els dies del congrés.

L’edició d’enguany del congrés trenca amb la seva periodicitat quinquennal per coincidir amb l’any ignasià. D’aquesta manera, aprofita l’efemèride com un pretext oportú per reflexionar i debatre sobre la situació religiosa, social i cultural de la Catalunya i l’Europa dels segles XVI i XVII. Un període en què la confessionalització de les societats d’aquell continent marcat per la trencadissa religiosa de les reformes del Cinc-cents va generar noves formes de pensament, renovades manifestacions religioses individuals i col·lectives, i una redefinició de les relacions entre el poder polític i la religió, així com expressions culturals i artístiques que tradicionalment s’han emmarcat en l’anomenada cultura del barroc.

Per descobrir el programa sencer del congrés, es pot consultar la web de la UB www.ub.edu/historiamoderna o la web de Manresa 2022 www.manresa2022.cat.