A l'inici de la tardor passada, en la nova aprovació del catàleg de fauna salvatge autòctona de Catalunya, la Generalitat va declarar el gall fer espècie en perill d'extinció (fins a aquell moment se'l considerava en grau de vulnerable). I és que, segons conclou l'informe, la població s'ha reduït entre un 31 i un 34% en els darrers 10 anys. És per això que projectes de conservació i preservació de l'espècie com el que està desenvolupant l'entitat Paisatges Vius amb la col·laboració d'Endesa, són ara encara més importants. Al llarg d'aquest any 2022, s'han senyalitzat dos trams de línia elèctrica per evitar la col·lisió de les aus (a Rialp i a la Vall d'Aran), s'han senyalitzat tancats ramaders i s'han tancat accessos per restringir el pas de vehicles a diferents punts del Prepirineu català per preservar la tranquil·litat dels boscos on viu aquesta espècie, una de les majors amenaces de la qual és, precisament l'activitat humana. Aquestes dues últimes actuacions han estat cofinançades pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Aquesta iniciativa forma part de la trentena de projectes en què està participant la Companyia, arreu de l'estat espanyol, dins el seu Pla de Conservació de la Biodiversitat.

Així, al llarg d'aquest darrer trimestre de l'any, s'han col·locat fins a set portes que restringeixen el pas de vehicles a diferents indrets de Rasos de Peguera i de la Serra d'Ensija (al Berguedà) a punts sensibles per al gall fer. En totes aquestes portes, a més, s'hi ha instal·lat un cartell informatiu explicant la importància de no destorbar el gall fer, una actitud imprescindible per contribuir a la seva conservació. "Si expliquem per què ja no es pot accedir amb vehicle a determinats camins amb un cartell, és més fàcil aconseguir que la gent ho respecti perquè els hi donem un motiu real i comprensible", explica Guillem Mas, director de Paisatges Vius. Així mateix, s'ha tancat un vuitè camí amb la  col·locació de grans pedres  a la zona de la Cerdanya. I és que l'activitat humana és un dels gran llasts per a la preservació de l'espècie. Fa referència a la sobrefreqüentació del seu espai per al desenvolupament d'activitats lúdiques, tals com senderisme, esquí de fons, cerca de bolets, o rutes de BTT. "El gall fer es veu molt afectat per  les molèsties humanes, i l'estrès que li provoquen  pot afectar el sistema immunitari i fins i tot la reproducció", assegura Guillem Mas. Aquesta situació és encara més acusada durant els mesos d'hivern, quan l'espècie puja a les parts més altes del bosc per allunyar-se dels depredadors i de l'activitat humana. "En aquest moment, s'alimenta només de fulles de pi que tenen molt poca aportació calòrica i tenen molt poca energia per sobreviure: és vital que les persones no els destorbin i així contribuir a què segueixin amb vida", afegeix.