Un 12% dels pacients atesos al servei d'urgències pateixen alguna complicació. D'aquestes, un 70 % serien evitables d'acord amb l'estudi EVADUR (eventos adversos ligados a la asistencia en los servicios de urgencias de hospitales españoles).  Partint d'aquesta realitat i amb l'objectiu de millorar el treball conjunt de professionals de Medicina i d'Infermeria, el Centre d'Innovació en Simulació de Manresa (CISARC) ha acollit durant el mes de gener les primeres simulacions interprofessionals adreçades a estudiantat dels darrers cursos d'aquestes dues professions. Hi han participat 151 estudiants, dels quals 48 estan fent el sisè curs del grau en Medicina de la UVic-UCC i 107 estudien quart curs del grau en Infermeria a la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa. 

Treball interdisciplinari i en equip

Aquesta ha estat la primera experiència de simulació interdisciplinària que s'ha dut a terme amb estudiantat de Medicina i Infermeria a la UVic-UCC. Segons Griselda González-Caminal, coordinadora de simulació als estudis de Medicina i membre de l'equip del CISARC, l'objectiu final d'aquesta activitat ha estat potenciar les habilitats comunicatives i el treball en equip interprofessional, "sempre amb l'objectiu de millorar els resultats clínics amb els pacients i d'evitar al màxim les complicacions que es produeixen en l'àmbit hospitalari". "El que volem", afegeix Griselda Gonzàlez-Caminal, "és que els futurs professionals incorporin la perspectiva d'equip i que aprenguin a aprofitar al màxim les sinergies". De fet, el disseny d'aquesta activitat ja és un exemple de treball en equip i interdisciplinari, perquè hi han participat docents dels graus de Medicina i d'Infermeria, a més dels professionals especialitzats en simulació del CISARC.

Un cas de 5 hores de durada 

L'activitat en la qual han participat els futurs professionals de la Medicina i la Infermeria es desenvolupa en tres estadis. En el primer, se simula l'arribada d'un pacient a les urgències d'un hospital que cal estabilitzar i ingressar. Un cop a planta, la situació del pacient empitjora a causa d'un edema agut de pulmó.  En el segon estadi, la situació es continua agreujant i el pacient pateix una aturada cardiorespiratòria que requereix iniciar maniobres de RCP i d'una intubació posterior. En la darrera etapa de la simulació, cal comunicar a la família l'estat crític del pacient. 

La simulació del cas s'allarga durant cinc hores, una durada similar a la que tindria una situació real. En tots tres estadis, metges i infermers han de treballar en equip i comunicar-se de manera correcta i eficient en benefici del pacient. Segons Griselda Gonzalez-Caminal, és un cas que "eleva a un gran  nivell de realisme" una situació que es podria produir en un hospital i que fa més conscients els futurs metges i infermers de la importància del treball en equip i de la comunicació. Al final, acabaran treballant junts, per tant, és important i necessari que aquesta interacció professional, aquest contacte amb professionals, es produeixi abans que arribin al món laboral. Metges i infermers són el "tàndem per excel·lència" de l'assistència sanitària i treballar prèviament de manera conjunta afavoreix que cada professional tingui clar el seu rol i el de l'altre professional i com aquest coneixement afavoreix el resultat final de la feina que fan.

Una experiència enriquidora, interessant i gratificant

Oriol Beà, estudiant de sisè curs de Medicina, ha estat una de les persones que ha participat en aquesta primera simulació interprofessional. L'ha qualificada de "molt enriquidora, perquè et posa en una situació molt real. Fins ara, les simulacions eren entre nosaltres". Segons Beà, ha estat una activitat que li ha permès ser encara més conscient de la importància de la comunicació, de la transmissió d'informació i de la tensió que es pot arribar a produir entre professionals. Ha estat, ha dit, una "experiència de coneixement humà".

Miranda Muñoz, una altra estudiant de Medicina, considera que aquest tipus de simulacions són "essencials" perquè els estudiants no s'hagin de trobar per primera vegada en un hospital en una situació com aquesta. "Viure el treball en equip d'aquesta manera és gratificant. T'adones que tothom té uns coneixements i que tots tenen el seu valor". 

Per a Andrea Verdún, estudiant de quart curs d'Infermeria, l'experiència ha estat "molt interessant, perquè permet veure el treball en equip més enllà de la teva pròpia professió, adonar-te que cadascú té unes funcions i saber-te comunicar amb altres professionals". Això, afegeix, "ens ajuda a veure com serà la pràctica de la professió quan acabem els estudis i ens incorporem al món laboral". 

Una bona eina docent per a l'aprenentatge d'habilitats

Experiències de simulació com aquestes són "enriquidores per a tothom, perquè tothom aprèn dels altres". És l'opinió d'Òscar Mascaró, docent de la Facultat de Medicina, que posa en valor els aprenentatges sobre la importància del treball en equip i la coordinació.

Marina Mateu, docent d'Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, explica que un altre element positiu d'aquesta activitat és trencar amb alguns estereotips sobre els col·lectius professionals. A més, afegeix que permet treballar el respecte, l'empatia i la comunicació eficient. Amb aquesta simulació "futurs metges i infermers s'adonen que amb aquesta manera de treballar les coses van millor per a tothom: per als professionals i per als pacients". En aquest mateix sentit, la també professora del grau en Infermeria d'UManresa, Antònia Puiggrós, afirma que és una simulació que ajuda futurs metges i infermeres a adonar-se que "són un equip i que per tenir cura del pacient han d'interactuar i saber-se comunicar".