L’obra El país de l’altra riba (Proa, 2022), de Maite Salord, ha resultat guanyadora de la vint-i-tresena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.

L’acte de lliurament, obert a tothom, serà el 22 de febrer, emmarcat dins de la Festa de la Llum, a l’Auditori de la Plana de l’Om de Manresa. El lliurament del guardó serà precedit per una intervenció del pallasso Marcel Gros, que ha preparat la seva actuació a partir de fragments de les obres finalistes d’enguany.

L’escriptora de Ciutadella s’endurà els 2.000 euros del premi i l’estatueta del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat (format per Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada, Toni Mata, Genís Sinca i Anna Vilajosana) ha triat l’obra de Salord, El país de l’altra riba, entre les quatre finalistes d’enguany, entre les quals, a més de la guanyadora, hi havia El temple dels pobres, d’Alfred Bosch; La vall de la llum, de Toni Cruanyes; i Lliçó d’arquitectura, d’Antoni Vives.

L’acte es podrà seguir pel canal de YouTube de Manresa Cultura.

La guanyadora

Maite Salord (Ciutadella de Menorca, 1965) és escriptora, professora de secundària i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis. Del 2011 al 2021 va ser consellera del Consell Insular de Menorca, que va presidir del 2015 al 2017. Amb la novel·la La mort de l’ànima (2007) va ser finalista del premi Sant Jordi. Ha conreat la temàtica social vinculada a la història contemporània en altres obres, com ara L’alè de les cendres (2014), que recull el testimoni dels vençuts el 1939 a les Illes Balears. També  ha conreat la narrativa juvenil amb obres com Omplir la nit (premi Contarella de literatura juvenil 2003) o Mar de boira (premi ciutat d’Olot de novel·la juvenil, 2004). El país de l’altra riba ja va rebre el premi Proa de novel·la el 2022.

El país de l’altra riba

És un text ambiciós i poètic que vol ser una reflexió sobre els conflictes, personals i col·lectius, del segle XX, així com sobre la desmemòria històrica, la identitat o l’atzar. El relat presenta tres trames paral·leles i allunyades en el temps i en l’espai, que acabaran tenint una relació: la d’un aviador alemany que mor a Menorca durant la Segona Guerra Mundial, la d’un jueu que s’estableix el 1943 a Alger fugint de la barbàrie nazi i la relació amorosa entre la Marta (menorquina) i la Hanna (alemanya) durant les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq. A més, la novel·la retrata la vida, els costums i, fins i tot, la llengua dels menorquins que van viure a Algèria fins que van haver de deixar el país entre 1954 (quan va començar a actuar el revolucionari Front Nacional d’Alliberam ent) i el 1962 (en què es va declarar la independència).

El jurat del premi Amat-Piniella ha destacat, en aquesta novel·la, l’ambició literària i la reflexió sobre els conflictes del segle XX, així com sobre la desmemòria històrica o la identitat, i també el record dels menorquins que, mantenint la llengua pròpia, van poblar Algèria fins als anys cinquanta.

Història del premi

L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric. Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l’obra guanyadora.

Palmarès
Primera etapa (obra inèdita):

2001: Rafael Vallbona, La comuna de Puigcerdà, Columna.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, Caminar sobre gel, Columna.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, La casa del fanalet vermell, Columna.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, La ciutat en flames. Columna

Segona etapa (obra publicada):
2007: Antoni Pladevall, Terres de lloguer, Columna
2008: Joan Garrabou, Confessió general, Proa
2009: Jordi Coca, La noia del ball, Proa
2010: Sílvia Alcántara, Olor de colònia, 1984
2011: Jordi Puntí, Maletes perdudes, Empúries
2012: Jordi Estrada, Rius paral·lels, L’Albí
2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino
2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa
2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa
2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries
2017: Martí Domínguez, La sega, Proa
2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa
2019: Joan-Lluís Lluís, Jo soc aquell que va matar Franco, Proa
2020: Marta Marín-Dòmine, Fugir era el més bell que teníem, Club Editor
2021: Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria, 1984
2022: Vicenç Villatoro, La casa dels avis, Proa
2023: Maite Salord, El país de l’altra riba, Proa

Nota biogràfica de Joaquim Amat-Piniella

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini autríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal&∣ dot;lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experiència viscuda per l’autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l’any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.

A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l’autor, i se’n van publicar algunes d’inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.