Dos mesos després de l’aplicació del nou Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, que segons estableix la Llei 7/2022 8 d’abril de Residus i sols contaminats per una economia circular té com a objectiu el foment de la prevenció, la generació de residus d’envasos de plàstics no reutilitzables i el foment del reciclat de residus plàstics, la Comissió d’Economia i Fiscalitat de PIMEC expressa la seva preocupació pels efectes negatius que està generant per les pimes i microempreses en tot el territori espanyol.
Aquest impost sobre els plàstics afecta a un gran nombre d’empreses amb independència de la seva dimensió o de la xifra de negocis i, per tant, afecta principalment a pimes i microempreses. PIMEC ha pogut constatar que la seva aplicació des del passat 1 de gener està generant molts dubtes en relació al seu funcionament i interpretació. Aquesta inquietud s’ha agreujat pel fet que l’ordre ministerial que regula importants obligacions formals i registrals no es va publicar al BOE fins al 30 de desembre de 2022, és a dir, a dos dies de l’entrada en vigor de la llei.
Entre les obligacions materials i formals que estableixen la Llei i l’ordre ministerial podem destacar:Determinar si les operacions que realitza l’empresa estan afectades per l’impost. L’obligació d’inscripció de l’empresa en el registre territorial.
La identificació de les exempcions, deduccions o devolucions que pot generar una mateixa operació. La identificació de les quantitats de plàstic que estan sotmeses a tributació i la sol·licitud d’aquesta informació als proveïdors de la UE o de fora de la UE.
La certificació de les quantitats i tipus de plàstic reciclable o reutilitzable que incorporen els productes objecte de l’impost. Les obligacions comptables i de registre d’existències per part dels fabricants o adquirents intracomunitaris. L’adaptació i adquisició o manteniment dels programes i productes informàtics necessaris per la gestió de l’impost. L’adaptació dels continguts de les factures per detallar la base i el tipus impositiu de l’impost, així com de la incidència en la tributació per IVA de les operacions subjectes a l’impost.El compliment de totes aquestes obligacions comporta que les empreses hagin de reorganitzar les seves tasques de gestió administrativa i realitzar les inversions en despeses i en mitjans informàtics necessaris per donar-hi resposta.
La Comissió també vol posar en relleu que les quantitats màximes exemptes de tributació, 5Kg/mes per les adquisicions intracomunitàries i 5Kg/mes en cas de les importacions, determinen en la pràctica que l’impost s’apliqui a pràcticament totes les operacions sobre els productes objecte de l’impost.
D’altra banda, la patronal alerta de les dificultats que comporta el fet d’introduir plàstic reciclat en els envasos, un fet que permetria disminuir la quantitat de plàstic més contaminant i, alhora, reduiria la quantia de l’impost. A més, PIMEC reitera que hi ha casos gravats per l’impost en què no hi ha alternatives viables per substituir el material de l’envàs per un altre que sigui més sostenible.
La Comissió d’Economia i Fiscalitat de la patronal també vol posar de manifest la preocupació pels costos que les pimes i microempreses hauran de suportar per aplicar i gestionar l’impost. Aquestes tasques suposen una càrrega administrativa i de gestió totalment desproporcionada. En el cas dels fabricants del plàstic, la patronal entén que pot tenir sentit i es pot considerar una activitat o obligació més a complir respecte al seu negoci. Per contra, en el cas de la resta d’empresaris que són contribuents, bàsicament els adquirents intracomunitaris, la càrrega de gestió de l’impost és totalment desproporcionada. La gestió de l’impost és un cost inassumible per a les micro, les petites i les mitjanes empreses, que no poden controlar ni dedicar-se a mesurar el pes del plàstic que hi ha en cadascun dels productes que compren.
La Llei de l’impost estableix també sancions importants vinculades a l’incompliment de les obligacions formals de l’impost. En el cas de les pimes i microempreses, que es caracteritzen per no disposar de departaments d’administració i comptabilitat amb capacitat per gestionar les seves obligacions tributaries i comptables, s’incrementa el risc de rebre sancions d’Hisenda.
Per altra part, des de PIMEC destaquen que la configuració de l’impost introdueix efectes distorsionadors en el comportament de les empreses. Així doncs, comporta un increment dels costos derivats de la importació i adquisició intracomunitaris de productes objecte de l’impost. Tanmateix, les empreses importadores tindran costos addicionals per la impossibilitat de repercutir als clients l’impost suportat directament o a través de la repercussió per part dels fabricants. L’impost també exigeix a les empreses residents a la UE no establertes en territori espanyol que compleixin amb les obligacions formals derivades de l’impost i de la gestió que se’n deriva a través de representants.
L’aplicació de l’impost implica una pèrdua de competitivitat per a les empreses derivada de l’elevadíssim cost (i per moltes microempreses, inassolible) que representa la seva gestió i l’efecte de la repercussió del cost en el preu final dels productes. Aquesta pèrdua de competitivitat es veurà incrementada pel fet que la resta de països de la UE no tenen un impost com aquest.
Des de la Comissió d’Economia i Fiscalitat treballen per assolir una fiscalitat que promogui la competitivitat i la inversió de les empreses catalanes. En aquest sentit, es considera que cal revisar un impost que genera distorsions en el mercat i pèrdua de competitivitat del nostre teixit empresarial.