El Centre Cultural el Casino de Manresa acull a partir d’aquest dijous, 23 de març, l’exposició “Homenatge a Toni Catany”, amb una vintena d’obres de l’artista manresà Jordi Soldevila Segura. L’acte d’inauguració se celebrarà aquest dissabte, 25 de març a les 19 h. Les pintures, treballades amb vernís i acrílic sobre paper, es podran visitar fins al 10 d’abril.
Jordi Soldevila i Segura, és llicenciat en belles arts i dissenyador de professió. En Homenatge a Toni Catany s’hi podrà trobar dues influències separades tant en el temps com en l’espai: la inquietant tradició simbòlica de les “vanitas” tan característica de la pintura barroca i l’admiració per la simplicitat i el silenci de les natures mortes o “altars profans” l’última sèrie creativa de Toni Catany (1942-2013), una figura de referència en el mon de la fotografia espanyola. Segons l’artista, “en la vanitas s’hi pot intuir la inutilitat dels plaers mundans o la fugacitat de la vida. Només els objectes inanimats poden perdurar, així com la llum que els envolta en silenci”·.
Amb la reinterpretació de l’obra de Toni Catany cada pintura esdevé una escenografia simple, elegant i dramàtica despullant-la de luxes innecessaris o excessius. Amb la simbiosi dels dos mons, emergeixen unes natures mortes on el silenci de la llum mostra una serenitat tal volta plaent, tal volta incòmoda. L’exposició coincideix de manera inesperada amb l’obertura després de molts anys de lluita del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany a Llucmajor, Mallorca.
L’artista i la tècnica pictòrica
Per Jordi Soldevila i Segura, crear és com respirar. No és un passatemps, és una forma d’enfrontar-se amb el pas del temps, la injustícia o les incongruències del món. En cada obra hi ha una mica de revolta, d’inconformisme i de lluita però també de sensibilitat. Potser per això la seva obra és gestual, enèrgica i espontània, rica en matisos, textures i veladures, i a la vegada, poètica.
La tècnica pictòrica emprada és una tècnica experimental a la qual l’artista ha arribat després d’un procés d’estudi constant i a voltes, atzarós, utilitzant el vernís sintètic com a element base damunt del paper. La disposició i quantitat usada de vernís, així com l’assecament, en condicionarà l’aspecte visual final, esdevenint o bé una fina pàtina invisible o bé una massa groga i carnosa adient per mutilar i marcar amb burí, punxons i raspalls de pues. És la pintura acrílica aplicada amb esponja la que li permet magnificar o potenciar aquestes marques damunt del vernís, emulant, sense ser-ho, l’efecte del gravat o de la litografia.
