El Manresa visitava el feu del que abans de començar la temporada tothom donava com el màxim favorit a l’ascens, però que en el seu camí s’ha trobat amb una realitat en la que els DNI i els currículums dels jugadors no fan guanyar ni perdre partits. I la realitat entre Badalona i Manresa, entre un clàssic de la categoria i un debutant, a manca de cinc jornades, diu que els escapolats malden per salvar la categoria i els blanc-i-vermells son a zona de promoció d’ascens, un fet que s’ha repetit en vint-i-dos jornades. La realitat entre un i altre equip també diu que la temporada, sense els enfrontament directes entre ambdós equips, és sis punts millor pels del Bages que pels del Barcelonès. Papers canviats, es podria dir de la situació. El partit al municipal de Badalona va tenir diferents situacions. Equilibri a estones, domini local (més), domini visitant (menys), jugades polèmiques i massa aturades. Una mica de tot, menys gols. De fet, encara que les arribades a l’àrea van sovintejar, les ocasions de gol van ser escadusseres. Així, no va ser gens estrany veure ‘les ulleres’ al marcador al final del partit. Repartiment de punts, però amb una lectura molt diferent per a cada equip: el Badalona, que era a cinc punts de la zona de perill abans de començar la jornada, ara és a tres, mentre que el Manresa seguirà una jornada més en zona de promoció en una classificació que cada vegada està més comprimida, per dalt i per baix. Un altre gran punt per al Manresa en un gran escenari i contra un gran equip, malgrat tot, i que suma el sisè partit sense perdre com a local en un camp on últimament han caigut el líder de la segona volta, la Peña Deportiva i no han pogut guanyar un equip que ara va com un tir, el Saguntino, ni l’Espanyol B.

A poc de començar, un servei de corner rematat de cap per Xavi Molina sortia a fora, a la dreta d’Òscar Pulido, però posava en alerta el Manresa (5’). Però va ser un mirall, doncs fins l’afegit del primer període no arribaria el primer xut entre pals. Fins aleshores, partit de desgast pels dos equips, sobre tot per a un Manresa que havia de contrarestar la indiscutible qualitat tècnica dels escapolats, que movien i movien la bola però que només van trobar situacions de xuts a la desesperada a causa de l’enorme esforç del seu rival. El Manresa també treia el nas en alguna ocasió pels dominis d’Àlex Sánchez, però el sistema defensiu del Badalona només el va permetre un xut a porteria, i va ser en un llançament de falta de Pau Darbra (12’) que no va generar cap perill. Com el xut que tampoc va trobar porteria de Mateo Enríquez (41’). Al final va arribar el xut apuntat anteriorment, en temps afegit, de Facu García. L’única rematada entre pals i que Òscar Pulido va atrapar amb seguretat arran de gespa (47’).

A la represa, més del mateix. Fases en que ambdós equips es van repartir el domini i altres en que un equip i l’altre agafaven més protagonisme ofensiu. En aquest darrer apartat, les arribades locals van sovintejar més, però com ja va succeir a la primera part, només un xut va anar entre pals, el darrer precisament. Els xuts de Torras (20’) i Peke Polo (64’ i 82’) no van agafar porteria, com a l’altra àrea tampoc ho van fer els xuts de Dani Reina (52’), Noha (66’) i Èrik Rafael (85’), aquest amb una magnífica boleia que va sortir molt a prop de la esquadra. Al final, en un atac local, la caiguda d’un defensa blanc-i-vermell va permetre Àlex Altube palplantar-se a pocs metres d’Òscar Pulido, però la ‘gana’ del jugador local va permetre que el seu xut a boca de canó l’atrapés el porter rival, quan la passada de la mort hagués sigut el més oportú. L’empat a zero va ser inamovible, però el Manresa segueix somiant.