Dissabte 22 d’abril a les 19:00 h el Teatre Conservatori de Manresa acollirà l’estrena i única funció del quart musical benèfic de MoMa New School: The Friends of Raffaella. El musical, escrit, dirigit i coreografiat per les directores del centre, Montse Parera i Maria Gallofré, és la quarta producció de l’escola i, com cada any, els beneficis recaptats amb les entrades seran donats íntegrament a l’associació Open Arms. El musical de MoMa The Friends of Raffaella és el quart musical que fa l’escola. Cada any, els musicals tracten algunes de les problemàtiques socials que afecten directament als seus alumnes: el bullying a les escoles, la transsexualitat en els infants, la realitat dels infants migrants i enguany la temàtica principal és l’ús i abús de les pantalles i l’abandonament de les lectures. La cultura és un eix vertebrador de l’escola i està present en tots els projectes i activitats que es realitzen. En el cas del musical, a més d’aprendre el text, interpretar-lo i també ballar, els alumnes faran un projecte de lectura durant el tercer trimestre amb el qual llegiran i analitzaran fragments de les quatre obres que es treballen durant el musical: Alice in Wonderland, The Wonderful Wizard of Oz, Harry Potter and the Philosopher’s Stone i The Witches. Un altre dels referents importants del musical d’enguany és la música de Raffaela Carrà, de qui els alumnes han après, no només les seves cançons, sinó el motiu pel qual ha sigut una icona per tanta gent.

Paraules de les directores Els musicals de MoMa neixen de la necessitat d’obrir nous punts de vista als nostres alumnes. Per sort nostra, vivim en un entorn molt endogàmic i privilegiat i pensem que mai es pot trencar aquesta bombolla de seguretat en la qual vivim. El que pretenem és donar les eines i recursos necessaris als nostres alumnes perquè puguin encarar els mals moments que se’ls presentaran al llarg de la seva la vida. De quina manera? Posant-nos en la pell de personatges que estan als antípodes nostres i així poder empatitzar i saber què és el que poden sentir. El teatre és el mitjà perfecte per poder viure diferents situacions que no vius en el teu dia a dia, però això no vol dir que no et puguin arribar a passar. Tenir referents culturals de tota mena també els ajudarà a ser més lliures i aferrar-se als seus sentiments d’una manera més conscient i pura.

És molt important que sàpiguen valorar i donar gràcies a l’entorn on viuen i saber que la seva condició de privilegi és merament fruit de la sort. No hem triat el lloc ni la família on hem nascut, ni ser nens blancs, ni poder disposar d’un plat a taula cada dia i poder-nos vestir de la manera que vulguem. Per això creiem que els musicals que duem a terme són molt necessaris per obrir-los l’horitzó de la seva bombolleta i fer que siguin millors persones per a ells mateixos i per als altres. Maria Gallofré i Montse Parera Sinopsi La Raffaella és l’àvia del Lucas. Àvia i net viuen junts a Kansas. El Lucas va a l'escola, té el seu grup d’amics i desenvolupa la seva vida adolescent. La Raffaella va adoptar el Lucas de molt petit i sempre l’ha educat envoltat d’art, llibres, cine i música. Totes aquestes disciplines que han unit tant els nostres personatges ara els estan allunyant de manera exagerada.

Per què? L’adolescència del Lucas ha vingut acompanyada dels videojocs, d’Instagram, de les sèries de Netflix buides de contingut, de la música sense instruments ni veus generals i… TIK TOK. El Lucas, com tots els seus companys, viu en l’era digital desmesurada. Molts d’ells no s’han acabat mai un llibre, d’altres es poden passar més de 4 hores seguides jugant al Fortnite o buscant l’angle perfecte per pujar una foto a les seves xarxes, etiquetar tothom i estar pendents de si aquella publicació té més likes que l’anterior. La lectura o el sortir al carrer sense un dispositiu a la mà estan passant a la història i la Rafaella no ho vol permetre, ho ha d’aturar! Cada mes, des que el Lucas va aprendre a llegir, l’àvia sempre li proposava una lectura, però des de fa unes quantes setmanes ella sospita que no li està fent cas.

Farta d’aquesta desconfiança, decidirà entrar a l’habitació del nen i s’adonarà que els últims llibres que li havia entregat són sota el llit morts de fàstic. El Petit Príncep, Harry Potter i la pedra filosofal, Tom Sawyer, El Mag d’Oz, Alícia al país de les meravelles... no se n’ha llegit ni un! La Raffaella s’enfadarà molt i intentarà alliçonar el seu net sobre la importància de la cultura i el coneixement, sobre la ineficàcia i la banalitat del món virtual i sobre la manca de paciència que li genera la immediatesa de les pantalles: “Estar online no és sinònim d’estar vivint, Lucas!” El nen, enfadat perquè l’han privat de la seva tan preuada pau digital, es tancarà a l’habitació i barrarà el pas a la seva àvia i farà cas omís del seu missatge, però no tot sortirà com ell s’espera... Un tall elèctric provocat per un tornado a Kansas fa que el Lucas no pugui engegar cap aparell, són les 3 de la tarda d’un diumenge i, desesperat per no avorrir-se, clava un cop de puny a la televisió i sembla que s’engega però no... de dins surt una noia que es diu Dorothy vestida molt diferent de com vesteixen les seves amigues. Li explica que la Bruixa de l’Oest ha segrestat la seva àvia, que haurà de seguir el camí groc per trobar-la, que pel camí haurà d’anar a l’andana 9 i 3/4 però que no es preocupi i que demani pel Harry, el Ron i l’Hermione, ells l’ajudaran. També haurà de prendre el te amb una llebre, un liró i el Barretaire; ells li donaran la clau en una de les seves endevinalles... El Lucas no entén res del que li està passant, té ganes de plorar, de vomitar, on és la iaia?