Si algú pensava que el Manresa-Navalcarnero seria un partit igualat i que es decidiria per un detall, la va encertar. De fet, donant un cop d’ull a la resta de partits del Playoff d’ascens a Primera RFEF, tots han acabat amb victòria mínima d’un o altra equip. La igualtat, en general, és màxima en aquesta fase de la competició  i, particularment entre Manresa i Navalcarnero, també. En aquest darrer cas, un golàs de falta directa de Jaume Pascual, des del balcó de l’àrea, va trencar la igualtat entre ambdós equips després d’un partit amb domini altern, amb possessions llargues pels dos equips, amb joc creatiu, amb un pal i amb dues aturades de mèrits, una per porter. Dissabte, el Manresa, amb un gol i una maleta plena d’il·lusió, cap a Madrid. I amb ganes de regalar-li a la seva afició un altre partit d’aquí a quinze dies.

 Els primers minuts del partit van tenir color blanc-i-vermell, amb més presència ofensiva dels locals en camp rival, però amb només un xut de Joel Priego, després d’una assistència de Noah, com a únic fruit de la lleugera superioritat. Un xut que, malgrat la bona posició per definir, va sortir un xic desviat a l’esquerra de Sergio Valero (5’). Una pilota centrada des de la dreta per Luis Lara i colpejada amb el cap per Hugo Esteban, tova, a les mans d’Òscar Pulido, va esdevenir el punt de partida d’una millora en el joc d’atac dels madrilenys. El Naval va revertir la situació inicial i durant un quart d’hora es va mostrar més ofensiu, trepitjant més sovint l’àrea local. Però si a l’inici del partit la defensa visitant va saber contrarestar els atacs manresans, en aquest període va ser la local la que va minimitzar el joc del rival, concedint només una situació de perill als deixebles de Pablo Álvarez. Aquesta va ser en un xut d’Hugo Esteban, des del balcó de l’àrea, que va sortir fregant el travesser (22’).

Als 30’, un xut llunyà d’Hugo Esteban que va sortir desviat, obria un darrer quart d’hora en que cap equip es va fer amb el domini. Un equip i un altre buscaven la tecla per sorprendre el rival, però cap dels dos la va trobar. Malgrat la manca de profunditat en aquesta fase final del primer període, si que era de bon grat veure dos equips amb perfils creatius i que no defugien de moure la pilota amb bon criteri. Tan sols en algun moment puntual, la puntada cap endavant va aparèixer sobre el terreny de joc com a últim recurs d’ambdós equips. Tot era obert de cara a la segona part.

 La represa va començar amb més domini visitant. El millor inici del Naval va culminar amb un gran ensurt a l’àrea manresana, quan feia nou minuts que rodava la pilota i arran d’un corner servit des de la dreta de l’atac madrileny. Ocaña, de cap i a l’alçada del segon pal, estavellava la pilota a la fusta. En última instància, la defensa blanc-i-vermella refusava a corner el perill (54’). La resposta local no es va fer esperar gaire, doncs un parell de minuts després, Noah rebia la pilota en profunditat i queia davant la mitja lluna de l’àrea, travat per Fratelli. Després d’uns segons d’incertesa, Jaume Pascual s’encarregava del llançament de la falta i, on va posar l’ull, va posar la bala. Pilota a l’esquadra, golàs i esclat a la graderia del Congost (57’).

 El Manresa es va espolsar el domini inicial del Naval i, després del gol, es va mostrar totalment inconformista, una vegada més. Pau Darbra ho va provar amb un xut des de fora de l’àrea, molt potent, però que va aturar Sergio Valero amb seguretat (60’). Quan semblava que els visitants es començaven a espolsar el domini del Manresa, un contracop de manual per la banda dreta de l’atac culminaria amb Jaume Pascual ficat a la cuina rival i assistint Joel Priego per que aquest afusellés Sergio Valero, però el porter visitant, ple de reflexes, va salvar amb el peu un gol que ja es cantava a la graderia (70’). El partit es va anar equilibrant de nou, però malauradament li va mancar continuïtat degut a les aturades que es van anar produint.

 La gerra d’aigua freda pel Manresa va arribar als 80 minuts, quan Putxi va veure la segona targeta groga (es perdrà el partit de tornada) i el seu equip es va quedar en inferioritat. La falta que va originar l’expulsió del capità manresà es va treure sense conseqüències, amb el xut d’Hugo Esteban que va sortir per sobre del travesser. El Manresa va saber minimitzar el dèficit de jugar amb un home menys gràcies a la grapa i al compromís de tots els jugadors, que es van haver de multiplicar. Però això no els va lliurar de viure dos ensurts en els dominis d’Òscar Pulido. Primer amb un gol anul·lat a Ocaña (88’) per orsai, sense discussió, i després, en temps afegit, quan Òscar Pulido es va tornar a posar la capa d’heroi per posar una gran mà arran de gespa i evitar una rematada a boca de canó (91’). Al darrer cremallot, en una falta penjada a l’olla, Moha, de cap, va estar a punt de fer el segon gol, però la pilota va sortir molt a prop del travesser. Hauria sigut la l’ostia! Queden encara 90 minuts i en camp rival, però l’afició somia a veure novament el seu equip dintre de quinze dies al Congost. Somiar és gratis.