La Diputació de Barcelona té 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat. Aquest sistema d'elecció es coneix amb el nom d'elecció indirecta, perquè els ciutadans no trien directament els diputats de la Diputació, sinó que ho fan a través de les eleccions municipals.

La distribució dels diputats es fa per partits judicials i de forma proporcional al nombre de residents. La demarcació de Barcelona es divideix en 14 partits judicials, a partir dels quals s'escullen el total de 51 diputats. El partit judicial amb més diputats és el de Barcelona (18), seguit de l'Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4), Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2),  Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) i Vilanova i la Geltrú (1).

Distribució per partits judicials

En aquests comicis locals, al partit judicial electoral de Barcelona (al qual corresponen 18 diputats), PSC, Junts i ECG n'obtenen 4; el PP, 3: ERC, 2 i VOX, 1. A l'Hospitalet de Llobregat (6 diputats), PSC obté 3 diputats i ECG, ERC i el PP 1. A Sabadell (4 diputats), el PSC obté 3 diputats i ERC, 1. A Terrassa, els quatre diputats es reparteixen entre el PSC, ERC, Junts i Tot per Terrassa.

De la seva banda, a Granollers (3) el PSC es queda amb 2 diputats i ERC amb 1 i a Mataró (3), ERC, Junts i el PSC obtenen 1 diputat cadascun. Al partit judicial de Sant Feliu de Llobregat (3 diputats), el PSC n'obté 2 i ERC. A Manresa (2 diputats), Junts i ERC es queden amb un diputat cadascun; mentre que a Arenys de Mar (2 diputats) el PSC obté 1 diputat i ERC un altre. A Vic (2 diputats), Junts i ERC mantenen 1 diputat cadascú. Pel que fa als partits judicials amb diputats únics, el PSC obté 1 diputat a Igualada i un altre a Vilanova i la Geltrú. A Vilafranca del Penedès, el manté Junts i a Berga, ERC.

Procés de constitució

Una vegada constituïts tots els ajuntaments, la junta electoral de zona elabora una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d'electors que hagin obtingut algun regidor dins de cada partit judicial. La junta electoral de zona procedeix a distribuir els llocs de diputats que corresponguin a cada partit d'acord amb els vots obtinguts i aplicant-hi el sistema d'Hondt. Posteriorment, la junta electoral convoca per separat, dins dels cinc dies següents, cada partit, coalició, federació i agrupació d'electors amb dret a un o més llocs de diputat perquè aquests escullin d'entre les seves llistes de regidors aquells que seran proclamats diputats.

Cal tenir en compte que el procés constitutiu de les diputacions s'inicia quan s'han resolt prèviament tots els recursos contenciosos electorals que s'hagin interposat arran de la proclamació dels regidors electes en els municipis de la demarcació. La Diputació de Barcelona es reuneix en sessió constitutiva presidida per una mesa d'edat, integrada pel diputat de major i menor edat per escollir el president, que ha d'obtenir una majoria absoluta, en la primera votació, o majoria simple, en la segona. El candidat pot ser qualsevol dels diputats provincials.

Tot i que la data de constitució de la Diputació depèn de quan s'hagin constituït tots els ajuntaments- i això variarà si hi ha o no recursos contenciosos electorals contra la proclamació d'electes- es preveu que el ple constitutiu de la Diputació de Barcelona se celebri al mes de juliol.