El conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha anunciat que Catalunya ja disposa de 1.500 MW d'energies renovables autoritzats. Aquesta xifra indica que Catalunya no només ha deixat enrere la paràlisi pel que fa a la tramitació d'energies renovables, sinó que està començant a consolidar un ritme que li ha de permetre accelerar de manera exponencial la transició cap a un nou model energètic climàticament neutre. L'objectiu és finalitzar l'actual legislatura amb 3.000 MW autoritzats.
"Avancem cap a una altra revolució, la de les renovables", ha assegurat el conseller. "Mai la Generalitat havia tingut tanta activitat de tramitació d'energies renovables, ni havia autoritzat tanta potència renovable en tan poc temps", ha afegit Mascort. "Som el Govern que està posant l'energia en mans de la gent: energies renovables al servei de les persones, més barata, més respectuosa amb la salut de la ciutadania i que ens permet avançar en la sobirania energètica", ha conclòs.
El conseller ha explicat que l'actual Govern ha iniciat la tramitació de 363 projectes d'energies renovables, que totalitzen una potència de 5.400 MW (equivalent a més de cinc grups nuclears). D'aquests, s'ha emès autorització administrativa per a 96 projectes, dels quals 91 són parcs solars i 5 són parcs eòlics, que sumen 1.500 MW. A més, hi ha 21 projectes que ja disposen del vistiplau ambiental, que sumen 250 MW.
Aquestes dades són el fruit de l'aplicació del decret llei 24/2021, que va establir diferents mesures per agilitar la instal·lació d'energies renovables i, al mateix temps, facilitar-ne la seva integració territorial i social. Així, per exemple, es va eliminar la Ponència d'Energies Renovables com a consulta prèvia a la tramitació administrativa per transformar-la en l'òrgan col·legiat que aprova els informes ambientals o les declaracions d'impacte ambiental dels projectes, i també es va concedir la tramitació d'urgència als projectes de fins a 5 MW, entre d'altres. Alhora, es van introduir requisits com l'exigència d'obrir el 20% del capital o del finançament de les instal·lacions als veïns de la comarca on s'ubiquin, o la necessitat de disposar d'acord amb un mínim del 50% dels propietaris del terreny on s'instal·laran.
A més de l'adequació del marc normatiu, també s'ha redimensionat els equips per donar resposta a aquest volum de tramitació. Fins al moment, ja s'han incorporat unacinquantena de persones destinades a la tramitació energètica i ambiental dels projectes d'energies renovables. Totes aquestes mesures han aconseguit reduir el temps de tramitació dels projectes. "Hem reiniciat l'administració pel que fa a renovables; i com que el sector energètic és un àmbit que té períodes de maduració llargs, ara en comencem a veure els resultats", ha resumit Mascort.
El conseller també ha matisat que s'han emès 7 resolucions desfavorables per a projectes que sumen 306 MW. Aquesta dada indica que l'administració catalana segueix essent exigent amb els projectes que es presenten, i que s'aplica la normativa estrictament per tal de minimitzar els possibles impactes d'aquest tipus d'infraestructures sobre la biodiversitat, el paisatge, la sobirania alimentària i el teixit social.
Energies renovables per materialitzar la transició energètica
Les energies renovables són, conjuntament amb l'estalvi i l'eficiència energètica i l'apoderament de la ciutadania, l'eix principal de la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible, just i democràtic. La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 estima que, per assolir un model energètic climàticament neutre, Catalunya ha d'instal·lar fins a 62.000 MW d'energies renovables fins l'any 2050 (23.000 MW d'eòlica terrestre i 33.000 MW de fotovoltaica), a més de reduir un 30,3% el consum d'energia final, i calcula que per assolir aquest objectiu caldrà destinar a usos energètics un 2,5% de la superfície del país.
Per tal de seguir avançant en aquesta línia, el conseller ha reivindicat estabilitat per a l'actual marc jurídic, que és el que ha permès passar dels 9 MW autoritzats a l'inici d'aquesta legislatura als 1.500 MW actuals. En aquest sentit, i amb l'objectiu d'optimitzar els processos de tramitació, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha inventariat i clarificat per als promotors tota aquella documentació que han d'adjuntar quan sol·licitin l'autorització d'un projecte, i sense la qual ja no s'iniciarà el tràmit d'idoneïtat i suficiència documental.
Aquesta mesura se suma a altres actuacions com la publicació de la guia 'Criteris ambientals en la implantació de plantes solars fotovoltaiques', que dona pautes als promotors perquè els seus projectes compleixin d'entrada amb la normativa i s'agiliti la seva tramitació, o l'elaboració del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya. Aquest document, que es preveu aprovar a finals de l'any 2024, és el que determinarà les directrius generals de la distribució arreu del territori de les instal·lacions d'aprofitament de les energies renovables, i haurà d'establir tant les prioritats com els estàndards i normes de distribució territorial necessàries per a la implantació d'energies renovables al país, incloent-hi mesures per minimitzar els seus impactes.
L'autoconsum, una altra via de creixement de les renovables a Catalunya
El balanç de l'evolució de les energies renovables a Catalunya es completa amb les dades corresponents a la pràctica de l'autoconsum. En aquests moments ja hi ha en servei més de 84.000 instal·lacions d'autoconsum, que sumen més de 700 MW de potència (l'equivalent a dos cicles combinats de gas natural). L'autoconsum també s'ha beneficiat de diferents mesures de simplificació administrativa recollides en el decret llei 24/2021, com ara que les instal·lacions sense compensació d'excedents només requereixin una declaració responsable, o bé la reducció de la càrrega documental que requereixen les distribuïdores i comercialitzadores elèctriques per garantir la compensació dels excedents d'instal·lacions d'autoconsum.
El principal objectiu del Govern en aquesta matèria és ara impulsar la pràctica de l'autoconsum col·lectiu, tant exterior com interior. Amb aquesta finalitat, ja s'han posat en marxa diferents iniciatives de simplificació administrativa –com la modificació del Codi Civil català- i d'impuls i suport –com la línia d'ajuts SolarCoop per a la constitució de comunitats energètiques, dotada amb 8 milions d'euros-, i s'està supervisant el capteniment de les empreses distribuïdores per tal de garantir que no suposen una barrera tècnica ni administrativa per aquest tipus d'instal·lacions.
