|
| L'any 2022, el 45,3% dels residus municipals s'han recollit de forma separada |
| Les cinc comarques amb millors resultats de recollida selectiva (Conca de Barberà, Osona, Berguedà, Solsonès i Terra Alta) tenen implantats sistemes eficients (recollida porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l'usuari). |
 |
| El director de l'Agència de Residus, Isaac Peraire, durant la presentació de les dades. |
|
| MEDI AMBIENT / Redacció/ Sergi Vázquez |
| 26/07/2023 14:55 |
 |
|
|
|
"Del total dels residus municipals de l'any passat, se'n va recollir selectivament el 45,3%, concretament 1.740.360 t, el que representa un 0,3% més que a l'exercici 2021 i mostra una estabilització de l'índex de recollida selectiva." Així ho ha explicat aquest matí el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire Soler, durant la presentació dels resultats del balanç de la gestió dels residus municipals corresponent a l'any 2022 que s'ha fet a la Consorci del Lluçanès.
Aquesta estabilització fa visible que a les grans ciutats de Catalunya la recollida selectiva encara és baixa, en els 23 municipis de més de 50.000 habitants només ho ha fet 3,5 punts els darrers 5 anys, i el 37,9% té un percentatge de recollida selectiva insuficient. Pel director de l'ARC, "els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva (porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l'usuari), aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s'està ultimant". A Catalunya ja hi ha més de 300 municipis amb el sistema porta a porta. Per Peraire, "ara és l'hora de les grans ciutats, des del Govern s'ha donat suport a través de subvencions que permetran el desplegament de sistemes eficients en grans ciutats com Manresa o Mataró".
Aquest any hi ha una novetat en la comptabilització de les dades, i és que no s'hi han inclòs les runes d'origen domèstic, seguint la normativa de la Unió Europea. Si s'hi haguessin inclòs, com s'ha fet tradicionalment, la ràtio de recollida selectiva s'hauria incrementat fins al 47,3%. Les runes, doncs, independentment del seu origen, passen a comptabilitzar-se exclusivament en el balanç de residus de la construcció i demolició.[DACC]
[DACC]De les quatre fraccions principals de recollida selectiva, l'orgànica, el vidre i els envasos han augmentat lleugerament respecte de l'any anterior. La fracció amb més increment són els envasos (7,0%), seguida del vidre (5,3%). La fracció orgànica creix menys, amb un 1,4%. En canvi, el paper disminueix un 4,5%.
Menys generació de residus municipals
Pel que fa a la generació de residus municipals, l'any 2022 s'han generat uns 3,8 milions de tones de residus municipals, un 1,2% menys que l'any 2021, i la generació per càpita s'ha situat en 493 kg/hab./any.[DACC]La fracció resta, tot i representar el 54,7%, tendeix a la baixa
Pel que fa a la fracció resta (residus barrejats), ha representat el 54,7% del total dels residus municipals generats, és a dir, 2.098.540 tones. El total de generació de residus ha estat de 3.838.900 tones. Per tant, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals que no se separen en origen a les llars i comerços.
La fracció resta s'ha de tractar abans de destinar-la al tractament final (dipòsit o incineració amb valorització energètica). Es destina prèviament a plantes de tractament mecanicobiològic* (TMB). L'any 2022 s'ha tractat prèviament el 71,1% de la fracció resta generada, un 4% més respecte de l'any anterior.
Els residus destinats a abocador continuen baixant
Una dada positiva és la davallada contínua del destí final de residus a dipòsit controlat. El 2022 s'han destinat a dipòsit controlat com a destí final el 30,6% dels residus municipals generats. L'any 2021, havia estat el 32,9%.
L'any 2035, d'acord amb les directives europees, només es podrà portar a dipòsit controlat com a tractament final un màxim del 10% dels residus municipals generats. La quantitat de tones de residus destinats a dipòsits controlats l'any 2022 ha estat de 1.175.000 t.[DACC]
Comarques i municipis capdavanters
Les cinc comarques amb millors resultats de recollida selectiva (Conca de Barberà, Osona, Berguedà, Solsonès i Terra Alta) tenen implantats sistemes eficients (recollida porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l'usuari) sigui en una part dels seus municipis o en gairebé tots.[DACC]A escala municipal, els cinc primers municipis amb els índexs més alts són Vilablareix, Albons, Corçà, Sant Quirze Safaja i Verges. Tots ells amb sistema de recollida porta a porta.
La comarca del Lluçanès se situaria en segona posició
La comarca del Lluçanès, creada enguany, ocuparia la segona posició en el rànquing comarcal, amb un índex de recollida selectiva del 72,31% amb les dades de 2022.
El municipi del conjunt d'aquesta comarca amb la millor ràtio de recollida selectiva és Prats de Lluçanès (83,51%), que a la vegada presenta una generació de residus municipals que amb 427 kg/hab./any se situa per sota de la mitjana del conjunt i per sota de la mitjana de Catalunya. |
|
|
