Amb un número d'espècies similars, presenten un dels valors de productivitat i riquesa fúngica més alts de la conca mediterrània. A més, tenen pics de producció a finals d'estiu, un mes abans del que és d'esperar en altres hàbitats, si compten amb temperatures suaus i pluges. Així ho revela un estudi liderat pel doctorand de la Universitat de Lleida (UdL) Ángel Ponce. A la recerca han participat investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Unitat mixta de recerca CTFC-Agrotecnio-CERCA.     

L'equip ha recollit dades durant 5 anys, entre 2015 i 2019, per descriure els canvis interanuals en la productivitat, la diversitat i la composició de la comunitat de bolets. Han detectat un total de 255 espècies, 17 de les quals pertanyen a la Llista Vermella d'espècies amenaçades. Una d'elles, està considerada com a vulnerable. Les dades indiquen que la productivitat mitjana anual és 21,60 quilos per hectàrea i any en pes sec.     

Les conclusions de l'estudi assenyalen que la productivitat i la riquesa de les ectomicorrizes com el Boletus edulis, una de las més apreciades pel seu sabor i textura, són més altes a finals d'estiu, des de mitjans d'agost fins a finals de setembre. Les espècies saprotròfiques, com la gírgola, presenten més varietat d'espècies a mitja tardor, des de principis d'octubre fins a finals de novembre.   

Aquest treball tenia com a objectiu analitzar la fructificació dels fongs en un "ecosistema arbrat d'alta importància", ja que els boscos de pi negre només es troben en zones concretes del sud-oest d'Europa, a la part més alta de les muntanyes, formant la darrera línia d'arbres. Els investigadors els consideren "àrees ecològicament valuoses". La pujada de temperatures a escala global que comporta el canvi climàtic podria afectar a aquests hàbitats i causar la seua regressió.