Plataforma per la Llengua ha celebrat el pas del ministre d'exteriors espanyol José Manuel Albares d'enviar una carta al Consell de la UE per sol·licitar la inclusió del català, el basc i el gallec al reglament europeu que estableix quines són les llengües oficials de la UE. En un article publicat a El Periódico de Catalunya, l'ONG del català defensa que la carta d'Albares és una bona notícia però matisa que és només el primer pas d'un recorregut que encara presenta incògnites.
El següent pas que reclama l'entitat és que el govern espanyol faci públic el memoràndum que presentarà al Consell per confirmar que el que sol·licitarà de manera específica és la incorporació del català "al llistat de llengües de l'article 1 del Reglament, que és el que estableix quines són les llengües oficials i de treball de la UE, i no cap altra cosa".
L'entitat fa aquest advertiment recordant que quan el 2004 el govern de Zapatero va sol·licitar un estatus pel català "a mig camí entre l'oficialitat i el no reconeixement" ho va fer intentant regular aquesta condició a través del mateix reglament, i que cal evitar "temptacions semblants". De totes maneres, l'entitat es mostra confiada en el fet que aquesta serà la petició que Espanya tramitarà al Consell perquè, malgrat la poca informació que conté la carta feta pública dijous, el ministre va afirmar verbalment el mateix dia la voluntat de sol·licitar l'oficialitat d'aquestes llengües.
L'entitat també adverteix dels possibles esculls del camí de l'oficialitat, com és l'acceptació per part de la resta d'estats de la UE, i en fa responsable al govern espanyol. "Els estats s'intercanvien cartes contínuament en funció de llurs interessos, i correspon al govern espanyol negociar hàbilment tal com faria si fos el castellà el que en depengués". Així mateix, insisteix en el fet que si el Consell de la UE adduís un impediment legal, caldria que Espanya dugués aquesta negativa al TJUE, un fet que Plataforma per la Llengua considera que seria nou respecte del precedent de 2004.
Avantatges per al català
L'ONG del català considera l'oficialitat un aspecte clau perquè el català "encari el repte de la globalització amb més garanties", i posa uns quants exemples del que suposaria pel català que fos considerat una llengua oficial, com és la possibilitat de fomentar-lo a l'etiquetatge dels productes alimentaris i sanitaris o la possibilitat d'emprar-lo a la justícia europea. "No només tindria efectes en la seva presència pública, sinó que també la faria més útil i necessària en diversos àmbits, estrenyent el vincle entre el seu coneixement i l'ascensor social", considera l'entitat.
Aprofitar l'oportunitat
L'entitat considera que la presidència rotatòria de la UE que té Espanya és una bona finestra d'oportunitat per aconseguir aquesta reivindicació històrica, ja que Espanya té una capacitat negociadora superior a l'habitual. Per això va iniciar una campanya el juny passat que pretén conscienciar sobre la importància de l'oficialitat a Europa, pressionar els poders públics de l'estat perquè treballin per aquest objectiu i fer pedagogia als països de la UE perquè entenguin la reivindicació.
L'entitat va celebrar un acte a Barcelona el 27 de juny amb el periodista Antoni Bassas, el jurista Narcís Mir i el cantautor islandès Halldor Mar per explicar els beneficis i la viabilitat de l'oficialitat, va informar els eurodiputats de la reivindicació i la situació del català, va projectar un cartell gegant a la façana de l'Ajuntament de Barcelona per demanar el compromís de l'alcalde Collboni amb el català a Europa i, conjuntament amb un eurodiputat irlandès del Sinn Fein, va aconseguir que la UE confirmés per escrit que Espanya no havia plantejat mai fins ara l'oficialitat d'aquestes llengües, en contra del que havia afirmat el ministre Albares en seu parlamentària el setembre de 2021.
Manifest conjunt
El mes de febrer, un manifest a favor de l'oficialitat promogut per Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, FemCat, la Intersindical-SCC, l'Obra Cultural Balear i l'Institut d'Estudis Eivissencs va aplegar l'adhesió de més de 70 entitats del país, entre les quals el Futbol Club Barcelona o el Col·legi de Metges de Barcelona, així com el suport de més de 50.000 particulars.
