Aquest polímer és de tipus tou, i el que he explicat en l'apartat anterior significa que, quan l'alimentem amb un corrent elèctric, és capaç d'adoptar una postura rígida i canviar de forma. Segons com apliquem el corrent elèctric, a quina part i en quina mesura, podem controlar a voluntat el moviment d'aquest polímer que, així, es converteix en un 'actuador'. Una aplicació comuna d'un actuador ferroelèctric es dona en una impressora d'injecció de tinta, on la càrrega elèctrica canvia la forma de l'actuador per a controlar amb precisió els petits injectors que dipositen tinta en el paper per a formar text i imatges.

Aquest funcionament és molt similar al que presenta un múscul qualsevol, per la qual cosa el nou material podria comportar-se com un múscul sintètic en pròtesi per a persones, en aplicacions de robòtica, i per al posicionament d'objectes amb alta precisió. A més, aquest nou polímer ferroelèctric és un nanocompost que redueix significativament la necessitat d'un camp de conducció d'alta intensitat respecte als anteriors materials de polímer piezoelèctric, la qual cosa amplia les seves possibles aplicacions.

No obstant això, i tal com explica a SciTechDaily Qing Wang, professor de ciència i enginyeria de materials a la Penn State University, i coautor de l'estudi publicat a Nature Materials, encara queden alguns obstacles per superar abans que aquests materials puguin complir amb la seva promesa i, per tant, puguem veure'ls en acció.

A més de per la Penn State University, la present recerca va incloure investigadors de la Universitat Estatal de Carolina del Nord (els Estats Units), i la Universitat de Ciència i Tecnologia de Huazhong en Wuhan (la Xina), i l'estudi va comptar amb el suport del Departament d'Energia dels Estats Units.