Després de situar l'oficialitat a l'agenda política i que el govern espanyol fes la primera sol·licitud perquè el català esdevingui una llengua oficial i de treball de la UE, l'ONG del català demana als ciutadans que signin la campanya a través del nou portal i posa tota la responsabilitat d'assolir l'objectiu al govern espanyol El web «El català, 25a llengua oficial de la UE» publica cada dia un greuge que és conseqüència de la no-oficialitat, inclou un apartat de preguntes freqüents que aclareixen els principals dubtes sobre la qüestió i informa sobre les accions de la campanya

Un cop aconseguit que l'oficialitat del català a la UE hagi passat a formar part de l'agenda política i que el govern espanyol faci un primer pas en aquesta direcció, Plataforma per la Llengua anuncia el llançament d'una web en favor d'aquest reconeixement per la llengua i també una campanya intensa durant els pròxims dos mesos.

L'ONG del català fa responsable el govern espanyol de la negociació que cal perquè els 26 països restants de la UE acceptin el català com a llengua oficial, i demana als ciutadans que donin el seu suport a la campanya a través de catalaoficial.eu. L'entitat anuncia accions tant dins del domini lingüístic com al cor d'Europa, especialment abans de les reunions del 19 de setembre i del 23 d'octubre, en les quals el Consell de la UE pot deliberar sobre la petició de l'oficialitat.

Plataforma per la Llengua publicarà cada dia una conseqüència negativa de la no oficialitat del català a través del portal, i fa una crida a signar i a donar força a la campanya amb un donatiu. L'ONG del català s'ha posat com a objectiu obtenir un mínim de 15.000 € per poder dur a terme accions visibles, tant dins com fora del domini lingüístic, sobre les conseqüències de l'oficialitat, així com per fer diplomàcia exterior per aconseguir que els estats de la UE acceptin el català com a llengua oficial.

A més, la web inclou una secció de preguntes freqüents que donen resposta a diversos aspectes relacionats amb aquesta qüestió, els efectes que suposa ser una llengua oficial de la UE i diversos elements que ajuden a comparar la situació actual del català respecte d'altres llengües oficials de dimensions similars, i fins i tot amb un nombre inferior de parlants.

L'oportunitat de la presidència espanyola de la UE

La presidència rotatòria de la UE que exerceix Espanya fins a final d'any és una bona finestra d'oportunitat per aconseguir aquesta reivindicació històrica, ja que l'Estat espanyol té ara una capacitat negociadora superior a l'habitual. Plataforma per la Llengua reclama al govern espanyol que faci valdre aquesta posició favorable per obtenir l'acceptació de la resta de països de la Unió per afegir el català al llistat de llengües oficials del Reglament 1/1958. Per això, a través d'un article d'opinió a El Periódico de Catalunya del president de l'entitat, Òscar Escuder, l'entitat va demanar que el govern espanyol faci públic el memoràndum que presentarà al Consell de la UE i faci públics els detalls i l'argumentació amb què justifica la sol·licitud de fer oficial el català.

L'any per empènyer en favor de l'oficialitat

Des d'inici d'any, Plataforma per la Llengua ha promogut diverses accions en favor de l'oficialitat. El 27 de juny, tres dies abans que s'iniciés el semestre de la presidència espanyola de la UE, l'entitat va celebrar un acte públic a Barcelona per explicar els beneficis i la viabilitat de l'oficialitat. El primer dia de la presidència espanyola, l'1 de juliol, l'entitat va fer públic que havia obtingut una confirmació per escrit per part del Consell de la UE en la qual confirmava que Espanya no havia demanat mai l'oficialitat del català a la UE, en contra del que havia afirmat el ministre d'exteriors, José Manuel Albares, en seu parlamentària el setembre del 2021. Aquesta iniciativa va ser duta a terme de manera conjunta amb l'eurodiputat irlandès del Sinn Fein Chris MacManus.

Pocs dies després, l'entitat va fer pública la carta que el president de l'entitat, Òscar Escuder, havia enviat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè sol·licités l'oficialitat, i també va informar els eurodiputats de la reivindicació i la situació del català, i va projectar un cartell gegant a la façana de l'Ajuntament de Barcelona per demanar el compromís de l'alcalde Jaume Collboni amb aquesta petició.

El mes de febrer, un manifest a favor de l'oficialitat promogut per Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, FemCat, la Intersindical-SCC, l'Obra Cultural Balear, l'Institut d'Estudis Eivissencs i l'Obra Cultural Balear de Formentera va aplegar l'adhesió de més de 70 entitats del país, entre les quals el Futbol Club Barcelona o el Col·legi de Metges de Barcelona, així com el suport de més de 50.000 particulars.