Del 9 de setembre a l'1 d'octubre, en el marc del projecte "Camins de vida, transhumància, patrimoni i territori", el Daniel i el seu ramat aniran del Pirineu català-francès al Penedès. En total recorreran 282 kilòmetres, trigaran 23 dies, i passaran per 10 comarques catalanes, una regió francesa i 41 pobles. En la tretzena etapa d'aquest recorregut, l'alumnat de l'Escola Agrària de Manresa ha pogut gaudir de l'experiència transhumant, una forma de preservació del món rural que crea també economia, aprofitant els productes que genera el ramat: "De les cabres n'extrec la llet per fer formatges i vendre'ls. En aquests dies de recorregut han guanyat més massa corporal i treuen llet, però es queden més seques", explica el pastor.
Tot i que ja han fet més de la meitat de la travessa, el Daniel troba que el bestiar s'ha adaptat bé a caminar una mitja de quinze quilòmetres diaris, i que per sobre de tot la seva nutrició és bona: "Mengen una barreja de pinso i melassa, però també és indispensable la fibra de les herbes que es van trobant pel camí, per això és important fer parades perquè descansin."
A part d'ajudar a crear economia, la transhumància fixa la població i manté els oficis tradicionals com el del pastor, així com preserva el patrimoni, configura un paisatge divers i aporta fertilitat. També és una forma de gestió dels boscos perquè el ramat redueix la vegetació herbàcia i elimina combustible vegetal, fet que el Daniel coneix perquè també forma part del projecte Ramats de Foc, que incideix en àrees estratègiques per prevenir incendis forestals.
L'Íngrid Vilardaga, tècnica del projecte i membre del Centre d'Estudis i Recursos de la Transhumància de Lluçà, comenta que en el pas per les diferents etapes: "Tothom ens rep molt content, i això ens fa veure que hi ha interès a cuidar el sector. Però no es veu tota la feina que hi ha darrere, des de parlar amb els ajuntaments, fins a tenir clara la ruta i mirar punts d'aigua, etc."
De fet, l'Escola Agrària de Manresa se suma a la reivindicació, proposant que el Camí ramader de la Marina torni a passar pel centre de Manresa com en la ruta original, i demanarà a l'Ajuntament de la ciutat la seva contribució per al pròxim any. "Les entitats són el principal suport dels pastors. Sense aquesta ajuda no podem vetllar pel benestar del bestiar. La realitat és desesperançadora, la normativa ens treu la il·lusió", es lamenta Daniel Giraldo.

Així mateix, el professorat de l'Escola Agrària de Manresa es planteja fer més incidència en el fet transhumant dins de les assignatures de ramaderia de les escoles agràries, així com la possibilitat de fer una travessa més llarga amb ramat, tant de carn com de llet. L'Escola Agrària de Manresa forma part de la xarxa d'escoles agràries del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.