A la fi, el filial perico va demostrar que ser cuer del grup era quelcom circumstancial, i davant un Manresa desaparegut en atac durant moltes fases del partit, va aconseguir la seva primera victòria de la temporada i, segurament, no tornarà més a la cua de la classificació. Després d’una primera part per oblidar, el Manresa va sortir molt esperonat i amb clars signes de millora a la represa, amb la intenció de tornar les taules al marcador que Armand Vallès havia mogut a manca de cinc minuts pel descans, però la reacció només va durar un quart d’hora. Poc temps per revertir una situació que es va agreujar  a les acaballes amb el segon gol blanc-i-blau, obra de Javi Hernández. El Manresa va fer curt.

   Durant la primera fase del partit, cap dels dos equips es va fer amb el domini de la pilota, fins que un ensurt arran d’una falta penjada sobre la porteria d’Òscar Pulido va esperonar l’Espanyol, que va començar a tenir més possessió. Això sí, fins el 24’, dels porters i de les porteries, cap noticia. Fins que una pilota que no pot refusar la defensa manresana cau a peus de Carvalho, que xuta ajustat al pal i Òscar Pulido atrapa per baix. Poc després, un altre ensurt a la porteria visitant, quan un obús de Gorjón des de molt lluny va sortir molt a prop del pal dret defensat per Òscar Pulido (28’). El mateix Gorjón, de cap i a la sortida d’un corner, va posar a prova el porter manresà, que va respondre amb una gran intervenció, plena de reflexes (31’). Rivarés, també de cap però un xic tou, també feia intervenir Òscar Pulido (31’).

   Sense que fos aclaparador, sí que el domini blanc-i-blau era evident. I els pitjors presagis pel Manresa es van complir a manca de cinc minuts, quan una pilota centrada des de la zona d’interior esquerra per Joan Puig, l’afusellaria Armand Vallès des del cor de l’àrea amb un xut inapel·lable (40’). No obstant això, tot era obert de cara a la represa, encara que el Manresa havia de millorar molt les seves prestacions per redreçar el rumb d’un partit que se li havia posat costa amunt.

   Només començar a rodar la pilota a la segona part, es va poder veure un Manresa totalment diferent al de feia només un quart d’hora. Els deixebles de Xavi Corominas van sortir endollats i amb molta empenta, i un parell d’accions d’Àlex Pachón van concebre esperances. Primer després d’una cursa per tota la banda dreta que va culminar dins la cuina perica amb un xut al primer pal al que Fortuño va respondre amb seguretat (52’). Després, amb una centrada des de la dreta que va anar a l’alçada del segon pal, on es trobava Tom Diawara, però un defensa li va pispar en el darrer moment la possibilitat d’afusellar el que era un autèntic caramel (57’). La trempera inicial, però, va anar minvant a mida que avançaven els minuts, i es va passar a una altra fase en que l’Espanyol va recobrar el protagonisme ofensiu.

   Bauza, de cap i anticipant-se a la sortida d’Òscar Pulido, va fer passar la pilota fregant el pal 60’); Carvalho, també de cap, per sobre del travesser (62’); Carvalho, de nou, va xutar al lateral de la xarxa (70’); Kenneth, des de l’interior de l’àrea, va xutar alt (72’); Javi Hernández, des del punt de penal, afusellava i un defensa treia pràcticament sota pals (74’). Amb tot aquest cabdal ofensiu, només contrarestat amb algunes arribades manresanes sense perill, la sensació era que la moneda tornaria a caure de nou del cantó perico. I així va ser. Una jugada per la zona d’interior dret, acabaria amb una cessió mil·limètrica de l’ex andreuenc Momoh cap a Javi Hernández, qui des del balcó de l’àrea ajustaria al pal una pilota impossible per un Òscar Pulido que rebia el gol de la sentència (85’). Una acció personal de Momoh, culminada amb un xut per sobre del travesser, va estar a punt de convertir la derrota manresana en golejada. La visita del Formentera, aquest diumenge al Congost, ha de servir per passar pàgina d’una derrota tan inesperada com intranscendent a aquestes alçades de temporada.