Entre els diferents actes que van r protagonitzar els cantaires cardonins a la ciutat eterna, va destacar la cerimònia commemorativa a la basílica de Santa Maria Maggiore, el concert celebrat a l’església de Montserrat de Roma i les cantades al Vaticà i a les catacumbes de Sant Calixt. Després d’aterrar de bon matí a Roma el dia 12 d’octubre, els pelegrins cardonins van visitar el casc antic de la ciutat i alguns dels seus museus més emblemàtics. El matí del dia següent, va ser el torn de la basílica i les estances de Sant Pere del Vaticà, on els cantaires de Cardona van interpretar diverses peces d’inspiració religiosa. La tarda del mateix 13 d’octubre, van celebrar una eucaristia commemorativa a la capella Paulina de Santa Maria Maggiore, presidida per la icona bizantina Salus Populi Romani, també coneguda com a Santa Maria della Neve. Allí van ser rebuts per mossèn Valentí Miserachs, organista, compositor i canonge de la basílica romana, qui els va fer d’amfitrió. L’acte religiós va ser oficiat pel prevere cardoní Mn. Antoni Guixé, qui, en el transcurs de la cerimònia, va glossar l’himne Salve Reina dels Cels que anualment s’interpreta per la Festa Major de Cardona i va posar en valor la devoció mariana dels cardonins per la seva patrona. En el transcurs de la cerimònia, els cantaires de la Coral Cardonina van entonar diversos cants d’invocació, de lloança i de pregària. Entre les peces interpretades van reeixir obres de Haendel, Mozart i de compositors catalans. Valentí Miserachs va acompanyar amb l’orgue els cantaires i, al finalitzar, es van interpretar els goigs populars en honor a la patrona cardonina. A la nit, una part de la comitiva va assistir a l’estrena de la producció de l’òpera Giulio Cesare de Haendel al Teatre de l’Òpera de Roma, acompanyats pel musicòleg Ovidi Cobacho Closa.

El dissabte 14, el grup cardoní va visitar les catacumbes de Sant Calixt, coincidint amb la seva onomàstica. una necròpoli paleocristiana de més de vint quilòmetres de galeries subterrànies. Allí s’hi alberga la tomba de Santa Cecília, patrona de la música, on el cor cardoní també van dedicar-li una cantada. A la tarda, la històrica església de Santa Maria de Montserrat de Roma va acollir un emotiu concert dels cantors de Cardona. Van sonar-hi invocacions marianes, polifonia religiosa i composicions sacres de compositors de diferents estils i àmbits geogràfics, totes elles fortament aplaudides pel públic que omplia la nau del temple. Entre els assistents, s’hi comptava el bisbe de Solsona, Mons. Francesc Conesa, juntament amb d’altres religiosos com el valencià Mons. José Jaime Brusel, rector de l’església romana, i el popular padre Apel·les, entre d’altres. El concert va cloure amb la interpretació del Virolai amb tot el públic dempeus i, en acabat, el padre Apel·les, després d'elogiar la interpretació dels cardonins, els va sol·licitar que cantessin els goigs de la patrona de Cardona, petició a la que van correspondre els cantaires i s’hi van sumar el conjunt de feligresos d’aquesta parròquia. En acabat, la comitiva de Cardona va fer entrega al rector de Santa Maria de Montserrat d’una reproducció de la imatge de la Mare de Déu del Patrocini. El diumenge 15, va concloure el viatge amb una visita al Foro i el Colosseu, abans d’agafar l'avió de tornada. Amb aquest pelegrinatge, Cardona conclou els actes del 600 aniversari de la Mare de Déu del Patrocini, a l'espera d'iniciar, a partir del proper mes de novembre, la commemoració del 625è aniversari de l'arribada de les relíquies dels Sants Màrtirs Celdoni i Ermenter a la vila ducal.