Tot i això, el parent més proper a nosaltres, l'Homo sapiens, només fa que existeix dos-cents mil anys. La vida d'una persona a Catalunya, de mitjana, està al voltant dels vuitanta anys. Feta aquesta introducció, no ens ha d'estranyar que ara digui que en "quatre dies" canviarem el petroli, el gas i el carbó (energies brutes o no renovables) per les renovables (solar, eòlica, hidràulica, geotèrmica, biomassa, mareomotriu, etc.). Si el carbó porta més de dos-cents anys amb nosaltres i el petroli més de cent i, encara s'han anat desenvolupant en alguns indrets, ara ens arriba l'electrificació. Això vol dir intentar fer-ho funcionar tot amb l'electricitat, una energia que sabem fabricar-la de forma neta i sense generar gaires emissions.

Aquests canvis s'estan produint a una velocitat mai vista (encara que no ens ho sembli amb els anys de vida d'una persona). L'Agència Internacional de l'Energia diu que, abans d'acabar aquesta dècada la demanda mundial de carbó, petroli i gas tocarà sostre, però això difícilment n'hi haurà prou per complir l'objectiu de limitar a 1,5 graus la pujada de la temperatura mundial.

El canvi de model és imparable. Abans del 2030, el consum de petroli i gas arribarà al punt màxim, a partir de llavors disminuirà any rere any, gràcies a l'impuls de les renovables. Atenció a la dada respecte a cotxes elèctrics: si el 2020 només un de cada 25 vehicles que es venien era elèctric, ara ja ho són un de cada cinc. Ara bé, l'organització creu que calen més esforços perquè el 2030 els combustibles fòssils encara continuaran cobrint més del 70% de la demanda d'energia al món. El transport per carretera és el responsable del 45% de la demanda mundial de petroli.

Però compte. Estic parlant en l'àmbit planetari perquè a Europa, el consum de petroli ja baixa i, en el cas d'Espanya va tocar sostre el 2007, amb 75 milions de tones. Després va arribar la crisi econòmica i financera i la demanda de combustibles fòssils va baixar perquè va afluixar l'activitat econòmica. El cert és que, des de llavors, ja no ha tornat als pics de consum; en part, pels guanys en eficiència, però també, segons recorden els experts, perquè el procés de deslocalitzacions i caiguda d'activitat industrial s'ha traduït en menys demanda. L'AIE també dona per acabada "l'era daurada del gas", ara comença clarament a alentir-se el seu consum. L'energia nuclear es preveu residual en els anys vinents i dècades i l'OPEP mira cap a una altra banda i menteix en afirmar que el consum no para ni pararà de créixer.