No obstant això, aquest darrer aspecte no seria efectiu fins el temps d’afegit de la segona part. Abans, unes mans d’un defensa quadribarrat permetia Omar Ouhdadi obrir el marcador des del punt de penal, però quan el Manresa ja llepava el quart triomf de la temporada, un gol de Juanan deixava jugadors i aficionats manresans amb la mel als llavis. El Manresa va jugar un bon inici de partit, movent la pilota amb bon criteri, rapidesa i amb arribades a la zona defensiva del Sant Andreu. Al primer minut, una combinació entre Pol Ballesteros i Nil Garrido posava la por al cos dels visitants, però malgrat que durant uns quants minuts aquesta va ser la tònica, els deixebles de Xavi Molist li van anar donant la volta al mitjó i van passar a tenir més protagonisme en atac. Tres ocasions posarien a prova les aptituds d’Òscar Pulido, la primera quan Sergi Serrano rebia una pilota a l’espatlla de la defensa local i que, des del vèrtex de l’àrea gran, veia com el porter manresà es feia gran i aturava una ocasió enorme (19’). Després Pelegrín, des del balcó de l’àrea, tornava a veure actuar al seu ex company amb una bona estirada que enviava a corner una pilota amb verí (27’). La tercera ocasió tindria connexió ‘manresana’, quan una falta lateral, un semi corner, botada per Pau Darbra el rematava de cap Pelegrín des del balcó de l’àrea petita, però Òscar Pulido es feia amb la pilota sota pals (39’). En la recta final el Manresa tornaria a treure el nas en atac i d’aquesta millora generaria dues ocasions immillorables. Una pilota centrada des de l’esquerra per Marc Martínez la remataria de cap Pol Ballesteros, però quan la pilota es dirigia cap el pal llarg, Pelegrín evitava el gol sota pals (45’). Un minut després, un xut potent i col·locat d’Álex Pachón, des del cor de l’àrea, el treia Jaime amb una gran intervenció, enviant la pilota a corner. Aquí moriria la primera part.

   La represa va semblar un calc de l’inici de la primera part, amb un Manresa netament ofensiu i un Sant Andreu defensant-se de les escomeses. Però el guió del primer acte es tornava a repetir i els visitants van espolsar-se el domini blanc-i-vermell, guanyant metres en atac. Deixant de banda un xut molt desviat d’Albertito (50’), Ernest Forgas va protagonitzar un parell d’accions que van posar en escac la porteria manresana. Primer amb un xut des de la mitja lluna, una gardela, a la que Òscar Pulido va respondre amb una mà increïble (59’). Després, el canoner andreuenc posaria una assistència amb el cap per que Juanan provés de nou el porter manresà, que va respondre amb seguretat sota pals (73’).

   Amb el partit ja convertit en mode anada i tornada, una pilota penjada a l’olla acabaria amb una mà d’un defensa visitant i amb el tinerfeny Méndez Hernández assenyalant el punt fatídic. Omar Ouhdadi seria l’encarregat de posar el Manresa per davant en el marcador, i ho va aconseguir malgrat que Jaime va estar a punt d’evitar-ho. La màxima col·locació a la soca del pal seria la clau per que l’1-0 pugés al marcador (77’). Poc després, Enric Baquero xutaria des del vèrtex de l’àrea gran, al costat esquerra de l’atac, però la pilota sortiria un xic per sobre de l’escaire del pal llarg (80’). Ratllant el temps reglamentar, una galopada d’Omar pel carril dret el va permetre presentar-se sol davant Jaime, amb tot al seu favor per sentenciar, però va xutar cap el segon pal sense trobar porteria. Era una bala de canó (89’). Amb el temps complert, tot es va emmerdar. De les sis targetes que es van mostrar, cinc van ser en temps afegit, en nou minuts en que els nervis per conservar el tresor de la victòria, uns, i buscar desesperadament el gol de l’empat, altres, hi va haver temps per que el Manresa es quedés amb deu jugadors després que Martí Soler veies la segona groga (91’), i perquè el Sant Andreu trobés el botí desitjat. La jugada naixia amb un xut d’Iker García, des del balcó de l’àrea, que topava en les cames de Moha i sortia a corner. Pilota a l’alçada del segon pal, Iker García salta amb el cap i la posa entre el punt de penal i la frontal de la petita, on la caça Juanan per ficar-la entre un bosc de cames al fons de la xarxa (94’). Alegria i decepció a parts iguals. Caldrà prendre’s una Copa per oblidar.