El Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB) ha cedit a l’Ajuntament de Manresa l’herbari “Flora del Bages” que el botànic Pius Font i Quer va elaborar a principis del segle XX. L’herbari, que es troba en bon estat de conservació, consta de 10 arx ivadors amb 628 mostres de plantes assecades corresponents a 618 espècies degudament identificades i descrites.
El botànic i fill adoptiu de Manresa Pius Font i Quer va presentar l’herbari com a tesi doctoral el 1914 amb el títol ‘Ensayo fitotopográfico del Bages’. Es tracta d’un catàleg exhaustiu elaborat entre el 1909 i el 1912 que recull les espècies de flora vascular de la comarca, amb indicació de les localitats on es podien trobar, la seva abundància i els mesos de l’any en què es podien observar. L’herbari consta de 10 volums (arxivadors) organitzats en carpetes i subcarpetes que contenen 628 mostres de plantes assecades i amb etiqueta identificativa i descriptiva corresponents a 618 espècies. D’aquestes, 609 estan representades amb una sola mostra, 8 en tenen dues cadascuna, i 1 en té tres. Les 618 espècies estan repartides en 345 gèneres, els quals estan agrupats en 82 famílies. L’inventari complet de l’herbari es pot consultar en línia a la pàgina web de l'Herbari Pius Font i Quer, realitzat per Florenci Vallès Sala, biòleg i president de la Delegació del Bages de la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
El Centre Excursionista de la Comarca del Bages, propietari d’aquest fons des del 1914 per donació del mateix Pius Font i Quer i després d’haver-lo custodiat tot aquest temps, ara l'ha cedit en comodat i de manera gratuïta per un període de 20 anys prorrogables a l’Ajuntament de Manresa. L’objectiu de la cessió és assegurar la preservació i difusió del contingut i, a més a més, garantir-ne la seva integritat. Si cap de les dues parts s’hi oposa, el fons passarà a ser propietat de l’Ajuntament de Manresa d’aquí a 60 anys.
L’acte de cessió s’ha fet aquest matí a la biblioteca del Centre Excursionista de la Comarca del Bages amb la presència de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i el president del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Melcior Serra Singla, acompanyats de la regidora de Cultura i Llengua de l’Ajuntament de Manresa, Tània Infante Martínez, del biòleg i autor de l’inventari en línia, Florenci Vallès Sala, i de diversos membres de la Junta del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Garantir-ne la conservació a la Universitat de Barcelona
En el contracte de cessió que s’ha signat es contempla que, per la rellevància del bé, l’herbari ha de ser conservat en les millors condicions possibles i ha d’estar a disposició de totes les persones i entitats especialitzades interessades en el seu contingut per a possibles estudis o recerques. Per això, i de comú acord amb el Centre Excursionista del Bages, el consistori signarà pròximament un contracte de cessió amb la Universitat de Barcelona per tal de dipositar-lo al Centre de Documentació de la Biodiversitat Vegetal (CedocBiV) del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI).
Pius Font i Quer, botànic de referència
Pius Font i Quer (Lleida, 1888 - Barcelona, 1964) va arribar a Manresa amb la seva família quan tenia 4 anys. Va estudiar primària i secundària a la ciutat i, des de ben jove, es va començar a interessar per l’excursionisme i la natura. Es va llicenciar en Química a la Universitat de Barcelona i en Farmàcia, uns estudis que incloïen l’assignatura de Botànica, i que van obrir la porta a la confecció de l’herbari del Bages. El 1914, el conjunt de mostres de flora del Bages es va convertir en la seva tesi doctoral. Al mateix any, l’Ajuntament de Manresa el va nomenar fill adoptiu de la ciutat.
La figura de Pius Font i Quer ha tingut i té una gran rellevància en l’àmbit de la botànica. La seva aportació científica ha estat fonamental per al coneixement de plantes i bolets a Catalunya i a altres indrets d'Espanya i del Marroc. Va impulsar la creació de l'Institut Botànic de Barcelona, una infraestructura científica necessària per posar la botànica catalana a un nivell europeu de primera línia. En la seva tasca docent, va renovar la forma d'ensenyar a la universitat introduint l'experimentació i l'observació directa de la natura. Es pot considerar un dels botànics catalans més importants del segle XX.
